Cal unitat per no fer el ridícul

L'honorable Josep Tarradellas va deixar dit que en política es pot fer tot menys el ridícul. Ara, trenta anys després, els nostres polítics, sense fer cas de l'anterior president de la Generalitat, han fet el ridícul a l'hora de discrepar pel lema i pel format de la manifestació de demà dissabte a Barcelona en contra de la retallada de l'Estatut. No veig on és problema: ni el president de la Generalitat hauria de tenir dubtes per anar darrere d'una pancarta que digui «Som una nació. Nosaltres decidim».... ni els altres líders haurien de dubtar per anar darrere d'una senyera catalana. El consens hauria d'haver estat total des del primer moment i fusionar la senyera i el lema, que al cap i a la fi les dues propostes no són ofensives per a ningú i són ben clares i catalanes.

Hi ha hagut una pugna entre la presidència de la Generalitat i Òmnium Cultural, que ha sabut aguantar les pressions. Una entitat que, si bé en un moment determinat va promoure el vot en contra en el referèndum de l'Estatut retallat, de sempre ha treballat de valent per la normalització del català i per la identitat nacional. Amb bon criteri s'ha posat al davant de l'organització de la manifestació.

La discussió ha ranejat en el ridícul i només ha servit per portar desànim als ciutadans i a fer que algú deixi d'anar a la manifestació perquè consideri que els polítics «només és barallen».

De ben segur que aquesta manifestació serà un èxit gràcies a les persones que volen que no els prenguin el pèl, dels independentistes, dels nacionalistes, dels federalistes, dels catalanistes i de tots aquells que creuen que ja n'hi ha prou de moltes paraules i de pocs fets i que creuen que ser plenament català no és només un somni.

Amb tot, els aires electorals són presents tothora. També hi seran, a la manifestació. No és casualitat que el TC hagi dictat la sentència en aquesta època tan intensa en esdeveniments, on són molts, entre altres els estudiants, els que poden estar allunyats de la realitat política. Han trobat el moment precís perquè hi hagi menys soroll.

El veredicte s'ha produït en un moment en què és més difícil la unitat catalana perquè és a punt de començar oficialment la campanya electoral, que és on tothom vol marcar el seu perfil i allunyar-se de la unitat que avui és de les poques coses que temen els alts estaments de l'Estat. La unitat finalment aconseguida ens cal, almenys per no fer el ridícul davant de la injustícia de la retallada.