Parlem-ne

L’extrema dreta, l’hem d’ignorar? N’hem de parlar, amb el perill que donar-los pa i aigua els acabi engreixant més, o els hem de deixar al costat més amagat del nostre cervell? Per seguir aquest debat sobre com actuar davant de la remuntada de l’extrema dreta he seguit les xerrades de tres experts que ha organitzat a Instagram Live la Fundació Autònoma Solidària i una de les conclusions que en vam treure és que, de l’extrema dreta, se n’ha de parlar, “el problema és com”, va dir el periodista Miquel Ramos. El problema és, entre molts altres exemples, el llustre blanc que van fer alguns mitjans de comunicació al discurs antisemita que va pronunciar fa alguns dies aquella jove de 18 anys en el darrer homenatge a la División Azul, a Madrid; tant llustre blanc que certs mitjans l’han acabat mostrant com una “musa”, una “influenciadoradel feixisme”; ben bé com una “estrella de pop”. I aquí és on es despleguen les dues maneres de fer: denunciar o blanquejar. Miquel Ramos, expert en l’extrema dreta, recorda que el periodista sap molt bé què fa quan venera un discurs com aquell. Més enllà dels mitjans de comunicació, els representants d’aquesta perillosa ideologia també serpentegen amb molta habilitat per les xarxes socials i saben molt bé què dir en una piulada i quina foto han de publicar, no només per difondre el seu discurs d’odi, sinó per provocar. “Com bregarem amb les constants provocacions?”, es preguntava Ramos, conscient que, malauradament, sembla que l’extrema dreta ha reviscut per quedar-se; almenys fins que siguem capaços d’esborrar-la. Subestimar-la seria un gran error, va reblar Nour Salameh, activista pels drets humans i investigadora de la càtedra Unesco de diàleg intercultural en el Mediterrani de la URV. Perquè el perill de subestimar-la està directament lligat a la seva supervivència. N’hem de parlar, sí, de l’extrema dreta, el problema és com.