Els nervis de Llarena

Ho deia l’altre dia Gon­zalo Boye en una entre­vista en aquest diari: “El cas de Lluís Puig marca l’estat de ner­vis que viu el jutge Pablo Lla­rena.” És evi­dent que la plan­to­fada de la justícia belga a Lla­rena dene­gant-li l’extra­dició de l’excon­se­ller (i ara dipu­tat al Par­la­ment) Lluís Puig no el deu haver dei­xat tran­quil. La prova n’és l’anunci que dies enrere va fer el mateix Lla­rena sobre què faria un cop Puig­de­mont, Comín i Pon­satí per­des­sin la immu­ni­tat par­la­mentària si l’Euro­cam­bra aprova –com sem­bla que hau­ria fet ahir– el supli­ca­tori. Con­fiar en la justícia belga? No. Pre­sen­tar una qüestió pre­ju­di­cial al Tri­bu­nal de Justícia de la Unió Euro­pea –el TJUE– en un intent no només d’allar­gar nova­ment la ins­trucció del cas, sinó de fer rec­ti­fi­car la justícia belga. La fis­ca­lia espa­nyola, que evi­dent­ment fa pinya amb Lla­rena, no els estal­vi­ava crítiques, als jut­ges bel­gues. Entre d’altres, els deia que la decisió de no extra­dir Puig és “com­ple­ta­ment arbitrària” i “abso­lu­ta­ment inac­cep­ta­ble”. Bon ambi­ent entre col·legues, vaja. Puig­de­mont, Comín i Pon­satí, inde­pen­dent­ment del resul­tat de la votació d’ahir, han bata­llat fins a dar­rera hora el seu cas –que és el nos­tre, no se’n obli­din– i han acon­se­guit un ressò inter­na­ci­o­nal sense pre­ce­dents cre­ant molts de dub­tes entre els euro­di­pu­tats, fins i tot entre els que ahir devien votar que sí. I si Lla­rena i la fis­ca­lia espa­nyola ja opten per anar al TJUE –quan fins ara s’hi nega­ven quan la defensa de Puig­de­mont hi recor­ria– és que s’ho veuen a venir. Ner­vis. Saben que la justícia belga, si és cohe­rent, no pot deci­dir res dife­rent per a Puig­de­mont, Comín i Pon­satí que no hagi deci­dit ja per a Puig. La justícia espa­nyola en gene­ral i Lla­rena en par­ti­cu­lar tro­ben que la raó la tenen ells i que els seus col·legues bel­gues són uns inep­tes. Deuen pen­sar el mateix, suposo, dels seus col·legues ale­manys –que van dei­xar mar­xar Puig­de­mont– i dels esco­ce­sos, que es van ocu­par del cas Pon­satí. El saben, l’acu­dit aquell del que es pen­sava que tot­hom menys ell cir­cu­lava con­tra direcció per l’auto­pista? No m’estra­nya, que esti­guin ner­vi­o­sos.