Opinió

Tribuna

Els avantatges del mestissatge

“Cal destriar del passat el que ens projecta al futur, estant segurs que és aquesta idea nova la que ens fa créixer des de la racionalitat i no des de la fe, perquè no hi ha veritats incontrovertibles...

“Un dia de l’any 212, 30 mili­ons de per­so­nes se’n varen anar al llit amb una iden­ti­tat dife­rent de la que tenien quan es varen lle­var. El motiu... va ser la sor­pre­nent decisió de l’empe­ra­dor romà Cara­ca­lla... havia decre­tat que tots els habi­tants lliu­res de l’imperi, vis­ques­sin a on vis­ques­sin, de Britània a Síria, de Capadòcia a Mau­ritània... adqui­ri­rien des d’aquell mateix moment la ciu­ta­da­nia romana.” (Irene Vallejo)

Que tots fos­sin ciu­ta­dans iguals, amb idèntics drets i deu­res, va ser un gran avenç en eli­mi­nar les diferències per ori­gen, raça o cre­en­ces. Roma va néixer al segle VI aC i es va man­te­nir com a estat fins al V dC. Va pas­sar d’una petita ciu­tat a ser l’imperi més gran del món cone­gut. Quina va ser la raó del crei­xe­ment i la durada d’un règim que va néixer república i va esde­ve­nir un imperi abso­lut? Els EUA van créixer d’una petita colònia enfron­tada a una gran metròpoli, el 1774, a la pri­mera potència mun­dial, el 1945.

La raó en ambdós casos és que la colo­nit­zació va ser inclu­siva. Apro­fi­tar sense cap reticència el que els pobles con­quis­tats podien apor­tar. Roma con­quista Grècia i hi troba que la cul­tura, l’art, la filo­so­fia, la ciència eren supe­ri­ors a les seves, i les adopta sense limi­ta­ci­ons, fins i tot els seus déus. Roma ha estat pos­si­ble­ment el poble ètni­ca­ment més divers de la història de la huma­ni­tat. L’Estat pre­te­nia que Roma era la pàtria de la huma­ni­tat, de tota, sense exclu­si­ons. “A Roma ningú que sigui digne de con­fiança és un estran­ger.” (Elio Arísti­des)

Del 1880 fins al 1930 arri­ben als EUA 28 mili­ons de per­so­nes, el 55% de la població ame­ri­cana als 1880. Són gent d’arreu que fugen de la pobresa, de la guerra, de la per­se­cució, d’una Europa amb una estruc­tura d’estats anqui­lo­sada i pro­gres­si­va­ment obso­leta. La soci­e­tat ame­ri­cana els neces­sita i els inte­gra, els dona lli­ber­tat per viure, per empren­dre..., i això incre­menta la riquesa i la pro­jecció mun­dial dels EUA, que esde­ve­nen millors, més dinàmics... Quants grans per­so­nat­ges dels nego­cis, de la ciència, de la política, pro­ve­nen d’aquesta immi­gració que és inte­grada sense reticències. Per això, l’“Ame­rica first” és un retrocés històric.

Cata­lu­nya és un altre exem­ple de lli­ber­tat i d’inte­gració: més del 60% de la població és d’ori­gen immi­grant i, sense el suport d’un estat, inte­gra aquesta població mal­grat la política espa­nyola que ho difi­culta, perquè la pròpia llen­gua i la pròpia cul­tura estan per­se­gui­des fins avançats els anys setanta. Això enri­queix Cata­lu­nya per exac­ta­ment les matei­xes raons: el mes­tis­satge de cul­tu­res i pobles enri­queix sem­pre els recep­tors... Hi ha casos con­tra­ris que ser­vei­xen per demos­trar el mateix fet per reducció a l’absurd. Espa­nya n’és un cas para­digmàtic, la recerca de les arrels cris­ti­a­nes del “cas­te­llano viejo”, la con­tra­re­forma, la inqui­sició, l’índex de lli­bres pro­hi­bits, va empo­brir Espa­nya a par­tir del segle XVI...

També Ale­ma­nya després del des­as­tre de la guerra 1914-1918 va mirar endin­tre i va des­ter­rar tot el que no fos d’arrel germànica, cul­tu­ral­ment pri­mer i raci­al­ment després, fins a la boge­ria del nazisme, que va des­truir el país en només dotze anys, de 1933 a 1945. Era la pri­mera potència científica i tec­nològica del món, la pri­mera en pre­mis Nobel, va empren­dre una guerra que la va por­tar al llin­dar de la des­a­pa­rició amb mili­ons de morts i de des­plaçats i la des­con­fiança d’Europa, que va reque­rir mig segle per ser reconduïda fins a la reu­ni­fi­cació de les dues Ale­ma­nyes..., el pati­ment i el retrocés d’un poble que es va creure supe­rior als altres... Quan Europa s’uneix per des­ter­rar les guer­res civils Ale­ma­nya torna a ser la pri­mera entre iguals, demos­tració que tan­car la porta i no veure el món con­du­eix a la decadència.

Diu Han­nah Arendt: “El pas­sat no porta enrere, sinó que impulsa enda­vant i, con­tra el que podria espe­rar-se, és el futur el que con­du­eix al pas­sat.” Cal des­triar del pas­sat el que ens pro­jecta al futur, estant segurs que és aquesta idea nova la que ens fa créixer des de la raci­o­na­li­tat i no des de la fe, perquè no hi ha veri­tats incon­tro­ver­ti­bles...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.