L’estruç

Espa­nya no reco­neix la república de Kosova, mal­grat que és inde­pen­dent de Sèrbia des del 2008, gràcies a una DUI, i que ha estat reco­ne­guda per la major part d’Europa, els Estats Units i més de mig pla­neta. En els dar­rers anys, la diplomàcia espa­nyola ha fet molts esforços i fins i tot el ridícul inten­tant negar la rea­li­tat. Fa tres anys, per exem­ple, en una cimera euro­pea a Sofia, el pri­mer minis­tre serbi va seure a la mateixa taula que el de Kosova, però Espa­nya no hi va anar per evi­tar el reco­nei­xe­ment tàcit. Mesos més tard, en un mun­dial de karate a Madrid, va impe­dir que l’equip koso­var usés el seu equi­patge amb els colors naci­o­nals, i un any després va per­dre l’orga­nit­zació d’un euro­peu sub-17 de fut­bol perquè no accep­tava uti­lit­zar la ban­dera i l’himne de Kosova. Ahir, però, Espa­nya es va enfron­tar a Kosova, amb him­nes, ban­de­res i la clas­si­fi­cació per al pròxim mun­dial de fut­bol (Qatar 2022) en joc. No li va que­dar més remei. I ja és curiós que això passés jus­ta­ment el mateix dia que el govern dels Estats Units, en l’informe anual sobre l’estat de la democràcia a diver­sos països, expressés la seva pre­o­cu­pació per l’existència de “pre­sos polítics” a Cata­lu­nya, per les “deten­ci­ons arbitràries” en el procés de l’1-O i per la pro­li­fe­ració de dis­cur­sos d’odi con­tra la mino­ria cata­lana. L’informe del Depar­ta­ment d’Estat demana a Espa­nya que com­pleixi la seva “obli­gació de pro­tecció dels drets humans de les mino­ries, espe­ci­al­ment pel que fa a les lli­ber­tats d’expressió, reunió pacífica, asso­ci­ació i par­ti­ci­pació en la vida pública”. L’Estat espa­nyol, si fos el que diu que és, hau­ria d’aban­do­nar la distòpia en què viu i escol­tar els avi­sos que rep del Comitè de Deten­ci­ons Arbitràries de l’ONU, d’Amnis­tia Inter­na­ci­o­nal, del Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans, del Con­sell d’Europa i ara del govern dels Estats Units, en comp­tes de con­ti­nuar resant al seu tòtem de la “demo­cra­cia plena”, de l’“estado de derecho”, de la “Cons­ti­tución que nos hemos dado” i del “impe­rio de la ley”; no sigui que acabi ado­rant Darth Vader.