Qui s’ho creu?

Les espe­cu­la­ci­ons sobre un pos­si­ble suport extern de Junts a la inves­ti­dura, sense pas­sar a for­mar part del govern, han estat la matraca infor­ma­tiva de torn dels dar­rers dies. Tot va venir d’una entre­vista publi­cada a La Van­guar­dia en la qual Jordi Sànchez va dei­xar caure que, si calia, els seus faci­li­ta­rien un even­tual govern entre ERC i els Comuns per que­dar-se a l’opo­sició. Pocs dies més tard Laura Borràs va plan­te­jar la mateixa pos­si­bi­li­tat a la ràdio pública. No és pas casu­a­li­tat que els dos diri­gents diguin el mateix amb hores de diferència. Qui sap si les pri­me­res enques­tes que han apa­re­gut fent càlculs sobre una hipotètica repe­tició elec­to­ral hi tenen alguna cosa a veure: expli­quen que Junts cau pel seu blo­queig als dos intents d’inves­ti­dura, cas­ti­gats per part dels seus votants que havien cre­gut, sense ras­tre de cinisme, en les habi­tu­als cri­des a la uni­tat. Posar sobre la taula aquesta sor­tida és una manera d’esca­po­lir-se de la pressió de ser vist com el pal que es fica entre els radis de la roda i tras­lla­dar-la, encara que sigui par­ci­al­ment, cap a una altra banda. Ara bé: és creïble tal opció? Tenint en compte que estem par­lant de l’espai polític que, amb diferència, ha ocu­pat durant més temps les màximes quo­tes de poder de l’admi­nis­tració cata­lana, costa d’ima­gi­nar una tra­vessa del desert feta per volun­tat pròpia. Encara més si recor­dem els esga­rips que res­so­na­ren quan anys enrere la van haver de fer a la força. Pocs dels càrrecs de tota mena que van fer el pas del PDe­CAT a Junts, veient aquesta segona com el cavall gua­nya­dor en l’hipòdrom intern, esta­rien dis­po­sats a no tocar cuixa tal com els hau­ria pas­sat si hagues­sin anat amb la marca d’Àngels Chacón. Els bas­tons, en aquest cas, dei­xa­rien estar les rodes del país per anar a petar als caps i els lloms dels com­panys de par­tit, en una espec­ta­cu­lar batussa que riu-te’n tu de qual­se­vol escissió pre­ce­dent.