Incompatible amb la tramuntana

Abans dels dies festius de Setmana Santa, vaig aprofitar l’obertura territorial que de tant en tant ens regala el Procicat per anar a fer un volt prop del mar. I vaig enxampar un dia ventós, de tramuntana. Era un dia laborable i el paratge estava poc concorregut. I tot passejant em vaig preguntar què coi feia caminant amb mascareta amb aquella ventada, amb força suficient per vinclar pins i per fer-me anar de tentines en alguns moments. El mateix m’he plantejat quan vaig per camins de muntanya o simplement per carrers poc transitats. Crec que, amb tant de morrió per obligació durant un any, hem perdut la perspectiva del Covid. Pel que es coneix fins ara, el coronavirus es pot transmetre de persona a persona per l’aire, a través dels aerosols i en determinades condicions, però en tot cas no és un contaminant ambiental. Si fos així, fa mesos que estaríem extingits. En aquest sentit, em va tranquil·litzar llegir fa uns dies dues piulades del viròleg català Xavier Abad. En una afirma: “En exteriors, amb gent amb qui et creues uns segons i sense que puguis arribar a abastar-la, no hi ha transmissió de SARS-CoV-2. Ras i curt.” I en l’altra nega que hàgim de portar mascareta per sempre. Deu ser aviat per relaxar aquesta mesura, però és més portable sabent que és provisional.