El perill adormit

Avui fa 35 anys que va explo­tar el reac­tor de Txernòbil. Les noves gene­ra­ci­ons pro­ba­ble­ment tenen una idea vaga de què va pas­sar, o pro­ba­ble­ment hau­ran vist l’excel·lent sèrie de tele­visió que ho explica. El drama diri­git per Johan Renck segu­ra­ment no segueix fil per randa la rea­li­tat i es per­met cer­tes llicències cine­ma­togràfiques, però sí que dona una visió força com­pleta de les misèries que a mit­jans dels anys vui­tanta es van viure. Això que veient només la sèrie d’HBO pot sem­blar ciència-ficció, va pas­sar. No ha estat l’únic des­as­tre nuclear de la història recent. L’11 de març del 2011 va tenir lloc l’acci­dent de Fukus­hima, tot i que aquest va ser cau­sat per un ter­ratrèmol i el poste­rior tsu­nami que va pro­vo­car. La con­seqüència, però, és la mateixa. Un des­as­tre natu­ral, vides des­tros­sa­des i pro­ble­mes de salut a poste­ri­ori. En una soci­e­tat que es vol creure sen­si­ble, l’ener­gia nuclear no hau­ria de tenir-hi lloc. Són innu­me­ra­bles els com­pro­mi­sos que els governs de naci­ons de tot el món han pres per des­man­te­llar les cen­trals, però el cert és que con­ti­nuen ben vives. A l’Estat espa­nyol hi ha cinc cen­trals en fun­ci­o­na­ment i sis ins­tal·laci­ons que ja estan fora d’ús i en dife­rents fases de des­man­te­lla­ment. Però el febrer del 2011 el Senat va apro­var la deno­mi­nada llei d’eco­no­mia sos­te­ni­ble, per la qual es per­met l’ampli­ació de la vida útil de les cen­trals nucle­ars més enllà dels qua­ranta anys si ho auto­ritza el Con­sell de Segu­re­tat Nuclear. Els des­as­tres pas­sen i, en ener­gia nuclear, quan pas­sen són de pro­por­ci­ons èpiques per al pla­neta.

Men­tres­tant, l’ésser humà con­ti­nua into­xi­cant els mars amb plàstics, no renun­cia a la fusió nuclear, emet gasos amb efecte hiver­na­cle, tala sel­ves i degrada sense mira­ments l’espai habi­ta­ble. I es pro­posa colo­nit­zar Mart per car­re­gar-se un altre pla­neta ara que pràcti­ca­ment ja n’ha espre­mut un. Això men­tre la Xina no adopta cap nou com­promís ambi­en­tal i els Estats Units tor­nen a les cime­res del clima després d’haver-ne mar­xat. Si entre tots no fem un pen­sa­ment, des­as­tres com els de Txernòbil que­da­ran en una sim­ple anècdota davant el lle­gat deso­la­dor que dei­xa­rem als que vin­dran.