Un Guinovart menys

Ha tornat a passar. Un mural de Josep Guinovart que decorava des del 1958 el vestíbul de l’edifici del carrer Johann Sebastian Bach, 11 ha estat destruït. A la finca, dels arquitectes José Antonio Coderch i Manuel Valls, s’hi està fent una reforma: a la paret on hi havia la intervenció artística s’hi construirà una finestra per al porter. “Ens estem carregant la cultura d’aquest país”, em deia Maria Guinovart després d’enviar-me unes imatges en què es veuen els estris dels paletes recolzats sobre l’escultura La sardana que també va crear el seu pare per a l’entrada de l’immoble. Està molt deteriorada però s’ha salvat in extremis. Guinovart filla està movent cel i terra per defensar “els drets morals” no només del seu pare, sinó de tots els artistes que tenen obres en zones comunes d’edificis privats que els últims temps estan desapareixent amb total impunitat. D’una banda, perquè es troben en una situació de desprotecció legal que les administracions no aconsegueixen corregir. I, de l’altra, perquè socialment no es valoren. No considerar un mural fet per un dels artistes catalans més importants de la segona meitat del segle XX un plus que dignifica aquest espai és tant o més desolador que la inexistència d’una normativa que el blindi. Que cal exigir-la, per descomptat, però la mateixa energia s’ha de destinar a fer difusió del patrimoni.