Festa i ball

L’his­to­ri­a­dor olotí Josep Murlà, en un dels seus estu­dis publi­cats, dona notícia d’una festa del Roser el 8 de maig del 1701, i en con­cret d’una pro­cessó “ab moltíssima gent, ab molta pompa de ban­de­ras, gegants y minyo­nes per fer y cele­brar la fes­ti­vi­tat de Nos­tra Senyora del Roser”. Això era durant la festa major del meu poble, Sant Feliu de Palle­rols. Aquell any ja hi havia uns gegants que ana­ven a la pro­cessó, més tard hi hague­ren els cava­llets i la mulassa que, per la festa major del poble, balla­ven davant la cape­lla del Roser, que és a la plaça avui ano­me­nada El Firal.

Lle­gen­des de lluita con­tra sarraïns a part, el gremi de parai­res del poble va ser qui ideà i creà aque­lla pri­mera ten­tina de faràndula, el ball de la qual, pas­sats molts anys, ha esde­vin­gut el dels gegants, cava­llets i mulassa, decla­rat per la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya festa tra­di­ci­o­nal d’interès naci­o­nal el 18 de maig del 1999 (per si cal: paraire era qui com­prava la llana dels xais i la venia als tei­xi­dors i tin­to­rers, un ofici impor­tantíssim en aquell temps). I per­do­nin l’enva­ni­ment; però, ara que hi som, no em puc estar de dir que vaig pren­dre part en les llar­gues i com­pli­ca­des fei­nes prèvies a la decla­ració de la Gene­ra­li­tat, jun­ta­ment amb en Miquel Casa­de­mont, regi­dor de Cul­tura durant l’alcal­dia de Lluís Bars.

Per culpa de la pandèmia, a la festa major de l’any pas­sat els cava­llets, gegants i mulassa no van poder ballar, ni tan sols van treure el nas al car­rer. Però ara, si la cosa no s’espat­lla pas molt de pressa, hi haurà cer­ca­vila i tor­na­ran a ballar davant l’església del Roser com­me­mo­rant, any rere any, les anti­gues cele­bra­ci­ons i per­pe­tu­ant aquell inici de folk­lore finançat pels parai­res de la nos­tra Vall d’Hos­to­les. Serà diu­menge i dilluns que venen, 23 i 24, festa major d’enguany. I aquesta vegada, pre­ci­sa­ment, la vella-bella imatge de la Mare de Déu del Roser no serà dins la seva cape­lla del Firal, perquè s’està res­tau­rant. I ja no hi tor­narà perquè la cape­lla ha esde­vin­gut l’espai on es guar­da­ran les figu­res del nos­tre folk­lore, que lli­guen amb la història del poble, amb la copa­trona del Roser i amb els vells gre­mis medi­e­vals.

Ai de nosal­tres, pobres pes­ca­llu­nes, si no tinguéssim aquest tre­sor folklòric històric que exhi­bim amb ufana solem­ni­tat. Ai de nosal­tres, la nos­tra festa major seria una cosa neu­lida, banal, rutinària i sense ànima.