Un assalt necessari

Els museus necessiten més que mai bons equips de treballadors per desplegar la transformació que anhelen amb el repte d’enfortir els vincles amb la ciutadania. Les successives crisis els han anat empenyent a aquest canvi radical de maneres de fer i de ser. S’hi juguen, no el futur, el present. I el punt de partida no és precisament l’òptim: els recursos humans són escassos i, a més, poc intergeneracionals. Amb unes plantilles envellides (una cosa que no només fa l’edat, sovint més i tot l’actitud) s’arribarà poc lluny. L’Associació de Museòlegs (AMC) ha posat en marxa una campanya per reivindicar la feina que estan fent els joves professionals (menors de 35 anys) en els equipaments. Els que han pogut accedir-hi, és clar. M’encanta el títol de la iniciativa, Assalt al museu, que està duen a terme Damià Amorós, vocal de la junta de l’AMC i un gran exemple de la saba nova que (massa) a poc a poc està entrant al sector. El projecte ha arrencat amb dos testimonis que s’expliquen en uns vídeos breus. Irina Cervera , educadora del Museu d’Alcover, i Àlex Rebollo , artífex del Museu Particular, una vitrina integrada a la façana del Museu de la Vida Rural, a l’Espluga de Francolí, en què irradien grans històries de petits objectes quotidians: cada mes s’exposa una peça, i aquest maig ha tocat a la llauna de conserva. En volem més, Damià.