No som cap ramat

A mesura que la població es vacuna con­tra la Covid, avan­cem, ara sí a una certa velo­ci­tat, cap a la immu­ni­tat de grup, també ano­me­nada de ramat. Però el que ahir va que­dar demos­trat, amb l’opció majo­ritària d’Astra­Ze­neca per part dels tre­ba­lla­dors essen­ci­als menors de 60 anys a l’hora de com­ple­tar la pauta de vacu­nació, és que la població no és, metafòrica­ment par­lant, cap ramat, sinó que s’informa i assu­meix res­pon­sa­bi­li­tats i ris­cos de forma indi­vi­dual. De fet, aquest col·lec­tiu s’ha rebel·lat en con­tra del cri­teri esta­blert per les auto­ri­tats sanitàries espa­nyo­les, que va ser ofe­rir-los, de forma gene­ra­lit­zada, sego­nes dosis de Pfi­zer, i dei­xar-los esco­llir Astra­Ze­neca prèvia sig­na­tura d’un con­sen­ti­ment infor­mat. I ho ha fet seguint els con­sells donats per bona part dels experts en la matèria: repe­tir amb el mateix labo­ra­tori basant-se en els resul­tats dels estu­dis científics. Sense arri­bar a posar meda­lles per la tria, i en aquest sen­tit vull recor­dar molt viva­ment que ni tot­hom té accés a les vacu­nes ni, encara menys, pot esco­llir la marca del fàrmac, té mèrit que la gent confiï ara en la d’Astra­Ze­neca després del qüesti­o­na­ment a què va estar sot­mesa. L’expe­ri­ment del gobi­erno no té de moment la res­posta espe­rada en les comu­ni­tats autònomes on s’ha començat a pro­var.