Guanyar o sucumbir?

L’element portable més simbòlic de la pandèmia de la Covid-19 ha sigut la màscara; ja fa més d’un any que en portem. D’altra banda, el símbol portable més representatiu del rebuig a la repressió de l’Estat contra Catalunya ha estat el llaç groc, que alguns portem fa més de tres anys. Respecte al llaç m’agrada destacar aquelles persones, sobretot dones, que cada dia fan l’exercici de posar-se el llaç sobre el que porten posat abans de sortir de casa, ja que és un gest més constant i tossut que el dels que tirem del símbol permanent a la bossa o la jaqueta. De fet, és un exercici d’amor. De record, dia sí dia també, dels que són a la presó o a l’exili per haver liderat el Primer d’Octubre. Entre ells, cal recordar-ho, el govern de la Generalitat de Catalunya de l’any 2017. No només són presos polítics, que ho són; són el nostre govern. La majoria dels qui en porten són gent gran, persones que amb l’experiència han après a prescindir d’allò sense importància per centrar-se en el que és realment rellevant. Per tant, no discriminen entre partits ni es perden en grans estratègies. Fan el que cal fer: persistir.

Màscara i llaç groc. La major pandèmia mundial d’aquest segle i ens traurem abans la màscara que el llaç que reivindica un govern legítim tancat a la presó o forçat a l’exili per haver posat urnes. Em sembla un indicador interessant per valorar com es van resolent les coses a Espanya. Mentrestant, així com als anys 2000, davant d’un nou Estatut d’Autonomia de Catalunya, el PSOE estava dividit, el PP recollia signatures en contra i el TC va començar a actuar, el 2021, mentre demanem l’amnistia, el PSOE està dividit amb els indults i el PP recollirà signatures. José Enrique Ruiz-Domènec ha escrit un llibre interessant que parla de com la humanitat ha reaccionat a les grans epidèmies. El conclou dient que “el desafiament d’una epidèmia sempre ha provocat una resposta a la seva altura”. Màscara i llaç groc, guanyar o sucumbir?