Opinió

De set en set

Propera parada: Estrasburg

Que ningú no en tingui cap dubte: un dels principals motius que empeny el govern espanyol a aprovar els indults als presos polítics catalans és el d’intentar suavitzar el ridícul que els espera quan es pronunciï el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg. Des de l’empresonament preventiu de Cuixart i Sànchez, diferents organismes internacionals han denunciat que a Espanya es vulneren els drets humans i es persegueix la dissidència política. El Grup de Detencions Arbitràries de l’ONU, Amnistia Internacional, Front Line Defenders, l’Organització Mundial contra la Tortura, l’Associació Internacional d’Advocats Demòcrates, International Trial Watch, el PEN Club International, i aquesta setmana dues clatellades més: l’informe del Comitè d’Afers Legals i Drets Humans de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa i el Tribunal General de la Unió Europea anul·lant el suplicatori i retornant la immunitat a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.

Ja són quatre els presos polítics (Rull, Turull, Cuixart i Sànchez) que poden portar el seu cas a la justícia europea, perquè el TC ja ha rebutjat els seus últims recursos a la sentència del Suprem. Pinten bastos per a Espanya, i Pedro Sánchez n’és molt conscient. Perquè el judici d’Estrasburg no serà sobre el procés català, sinó sobre la justícia espanyola i, per extensió, sobre un Estat pretesament democràtic que té presos polítics. Per això té pressa Sánchez amb els indults: per poder dir, quan caigui la clatellada del Tribunal d’Estrasburg, que ell ja ho va corregir indultant-los.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.