Patriotisme màgic

La vacu­nació immu­nitza, però també retrata. Va retra­tar el cap de l’Estat Major de la Defensa per haver-se posat davant de mili­ons d’espa­nyols d’edat avançada; ha retra­tat alguns polítics amb més cara que esquena a l’hora de sal­tar-se la cua; ha retra­tat el Minis­teri de Sani­tat pel caos que ha creat amb el vaccí d’Astra­Ze­neca, i ara retrata el minis­tre de Cul­tura i Esports, des­es­pe­rat perquè es vacuni la selecció espa­nyola de fut­bol, segons ell, “perquè ens repre­senta”. No sé jo si l’excusa valdrà per als tre­ba­lla­dors de l’ali­men­tació, la res­tau­ració, els trans­ports o l’edu­cació, que por­ten mesos donant la cara i espe­rant. O per als sen­se­sos­tre, que segur que se sen­ten molt repre­sen­tats pels fut­bo­lis­tes. Al minis­tre li hau­ria de caure la cara de ver­go­nya, però no li cau perquè pro­fessa aquell mateix patri­o­tisme màgic que fa que un peri­o­dista pre­gunti a un fut­bo­lista de l’esmen­tada selecció (Ayme­ric Laporte) si se sent ple­na­ment espa­nyol per defen­sar el país, la ban­dera, l’escut, l’himne... Al peri­o­dista, pobre, algú li hau­ria de dir que els fut­bo­lis­tes van a la selecció a bus­car la gran­desa, la cul­mi­nació com a espor­tis­tes amb l’èxit al més alt nivell i la seva cotit­zació pro­fes­si­o­nal, i les selec­ci­ons, totes, són mers ins­tru­ments per acon­se­guir això. S’hi dei­xa­ran la pell, sí, però per l’equip, per res més, perquè l’esport va d’això. I, ja posats, també li podrien fer la llista dels cen­te­nars d’oriünds i naci­o­na­lit­zats que Espa­nya ha fit­xat per ser més forta en mun­di­als o jocs olímpics, sense aus­cul­tar-los els seus sen­ti­ments patris. Algú li hau­ria de recor­dar la història de Müehleg, Jua­nito quan es va pen­jar tres meda­lles olímpi­ques i Johan quan les hi van pren­dre per dopatge. O la de Dui­xebàev, kirguís de tota la vida que va fit­xar per la selecció espa­nyola d’hand­bol “per por a la màfia russa”. O la de Rubén Cano, que veient-ho magre amb l’Argen­tina va fit­xar per Espa­nya “perquè volia jugar un mun­dial”. I així seguiríem amb Jiva­nevskaia (natació), Miro­tic, Ibaka (bàsquet), Kubala, Puskas, Di Ste­fano, Here­dia, Donato, Pizzi, Per­nia, Catanha, Senna, Costa, Munir o Ansu Fati. Segur que el peri­o­dista frisa per saber si tots ells se sen­tien “ple­na­ment espa­nyols”. Però no caldrà pre­gun­tar-ho, oi? Perquè, a diferència de Laporte, no han dei­xat fora de la selecció Ser­gio Ramos, el capità del Madrid és Espa­nya i Espa­nya és Madrid.