Una burilla incívica

L'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona ha obert la cam­pa­nya d'estiu

amb una ofen­siva com poques se'n recor­den. Civisme, civisme i més civisme. Pri­mer resul­tat, fa uns quants dies: un des­gra­ciat mul­tat pels muni­ci­pals per haver llençat a terra la buri­lla de la cigar­reta. Sí, senyor, amb un parell de dai­xon­ses.

Multa de la bona. I a pagar, que per això tens DNI de la NUI (Nació Única i Indis­so­lu­ble) i no ets un turista! No, senyors, no, un cop més ens volen fer pas­sar bou per bèstia grossa, amb la millor de les inten­ci­ons. I això sig­ni­fica que, d'entrada, lle­pen des­gra­ci­ats com el de la cigar­reta.

L'alcalde ha donat ordre de mul­tar per tal de tenir unes boni­ques estadísti­ques a la fi de l'estiu. Tot són mul­tes, tant és si són d'un des­gra­ciat que llença una buri­lla a terra. De mica en mica s'omple la pica. Quin és el pro­blema? Que es va al que és sen­zill. El muni­ci­pal pres­si­o­nat per dalt perquè posi mul­tes cíviques com­pleix l'expe­di­ent de la manera més fàcil perquè no té un altre remei. Veu­rem un reguit­zell de mul­tes absur­des, aquest estiu.

Perquè això no és Suïssa, on ja no resta sinó mul­tar qui gosa llençar buri­lles per terra. Aquí hi ha uns quants milers de pri­o­ri­tats més (això sí: més difícils de cas­ti­gar). Sem­bla increïble que els tècnics de l'Ajun­ta­ment no s'ado­nin que publi­ci­tar el càstig al des­gra­ciat de la buri­lla els deixa en ridícul davant per exem­ple de l'espec­ta­cle quo­tidià dels con­te­ni­dors esven­trats, amb el seu con­tin­gut per terra a causa dels sense sos­tre que els reme­nen per tro­bar coses per ven­dre. Sem­bla absurd el càstig al fuma­dor incívic davant l'espec­ta­cle habi­tual d'empre­ses (de vega­des fins i tot muni­ci­pals) que no com­plei­xen els hora­ris de feina.

Sem­bla absurd el càstig al fuma­dor incívic quan encara hi ha tantíssims amos de gos que per­me­ten al seu ani­mal defe­car en espais verds on juguen nens sense reco­llir-ne la merda. Sem­bla absurd el càstig al fuma­dor incívic davant la brutícia mas­siva de les àrees més turísti­ques. Sem­bla absurd el càstig al fuma­dor incívic, en fi, quan al car­rer, el nom­bre de cen­drers, sense anar més lluny, és tes­ti­mo­nial.

I així podríem anar ela­bo­rant una llista encara més bonica que l'estadística que busca l'Ajun­ta­ment. Però és clar, seria molt més com­pli­cat, entre d'altres coses perquè cal­dria enviar els muni­ci­pals a bara­llar-se de debò pel civisme. I els agents tenen mol­tes altres fei­nes que els dema­nen. Per tant, és humà: en comp­tes d'inves­ti­gar per què una cap­taire roma­nesa demana almoina uti­lit­zant un nen de reclam, o per què un sense sos­tre fa un bon mer­der entorn d'una font pública per ren­tar-se els peus, el que fa és engan­xar pel coll un ofi­ci­nista que ha gosat llençar una buri­lla de cigar­reta a terra. Va així, això.