Podria ser pitjor? Doncs sí

La primavera de 2015 el PP va aprofitar la seva majoria absoluta (amb UPN) per aprovar la Ley Orgánica de protección de la seguridad ciudadana, una norma il·luminada entre pregària i pregària per Jorge Fernández Díaz, ministre de clavagueres, que va ser ràpidament batejada com “la llei mordassa”, perquè limitava de forma clamorosa (i ho continua fent) els drets civils i polítics fonamentals dels ciutadans, coses tan bàsiques com la llibertat d’expressió i el dret de reunió pacífica, penalitzava de forma expeditiva la desobediència, la resistència a l’autoritat i sobreprotegia els drets del policia en detriment dels drets del ciutadà. Per això, l’esquerra en bloc va anunciar la seva segura derogació tan bon punt arribés a La Moncloa. Vostès l’han vista? Jo tampoc. I no és que per aquí plori la criatura, és que ja no li queden llàgrimes. Sobretot quan el pla de Pedro Sánchez no és liquidar la llei mordassa per reconquerir el terreny perdut pels drets i la llibertat, sinó aprovar una nova llei que els estrenyi encara més, atorgant al govern espanyol la potestat de declarar l’estat de crisi i, a partir d’aquí, arrogar-se la competència de mobilitzar tots els ciutadans majors d’edat a les ordres de “l’autoritat competent”, suspendre tota mena d’activitat, requisar els béns que consideri necessari i intervenir el capital privat que cregui oportú –quasi res!– en virtut “del dret i el deure de defensar Espanya”. L’article de la Constitució que José Maria Aznar va guardar al calaix quan va suprimir el servei militar obligatori el recupera ara Pedro Sánchez, al comandament del govern més d’esquerres en els darrers 85 anys, per avisar qui en tingui cap dubte que la Constitució espanyola supera de llarg el Libro gordo de Petete i la butxaca màgica de Doraemon; hi cap tot menys un referèndum d’autodeterminació per a Catalunya i la resta de nacions que respiren, a dures penes, dins l’Estat espanyol.