El nostre jovent

Prou! Parem de criminalitzar els joves. El maleït virus s’acarnissa amb ells perquè tenen la mala sort de no estar vacunats i perquè la punyetera nova variant s’encomana, si fa no fa, amb la mirada. N’hi ha, de jovent, que es passa la llista de precaucions pel forro. I tant que sí. Com també se salten les pautes persones d’altres franges d’edat i no els estem culpabilitzant sense descans de tots els mals del món. Faríem bé, quan ens referim als nostres joves, de girar la mirada, per exemple, cap als voluntaris –alguns cobren, d’acord, però el sou és irrisori– que aquests dies estan fent una feinada que la majoria de nosaltres no acceptaríem ni a canvi d’una setmana de regal en un hotel de luxe. Parlo dels monitors de casals i colònies que quan arriba cada estiu s’embarquen en l’aventura de tenir cura de milers de nens i nenes que, no ho passem per alt, venen d’un any i mig de restriccions permanents i ara només desitgen viure assilvestrats. Joves responsables, enèrgics, empàtics i alegres que encomanen la seva passió per ser d’utilitat als altres, per omplir el món de bones personetes. S’hi deixen l’ànima en un moment en què la societat tendeix a abraçar l’egocentrisme. Joves que han tingut la capacitat d’adaptar-se a les necessitats que la Covid ha generat en els més petits i que, si una cosa no mereixen, és que se’ls assenyali com a causants de la nova onada. Ni tan sols si, quan tornin de colònies, un cop aconsegueixin superar la sensació que una piconadora els ha passat per sobre, decideixen una nit comentar la jugada mentre prenen un mojito.