La nació a Farners
T’estalviaré, lector, la lata etimològica. Sàpigues tan sols que en llatí tenim dos verbs bessons per significar el fet de néixer. Són les cares passiva i activa de la mateixa moneda: nascor (néixer) i geno (engendrar), dos verbs que ens han donat els mots nació i geni. Parents de sang! El primer quedava més acotat al fet natural. El segon vinculava el nascut a una divinitat generatriu: “Els antics anomenaven geni el déu que tutelava qualsevol lloc, persona o cosa”, ens diu Servi... Fa poc un exconseller de Cultura declarava que “la nació no és només una herència: es fa i es refà cada dia”. És un pensament de tunejat de cotxe, de botox i silicona als llavis que referma allò que va dir l’inefable Carod-Rovira: “S’ha de ser independentista sense ser nacionalista.” Des d’aleshores, hi ha un intent indissimulat de minimitzar el terme nació despullant-lo de qualsevol transcendència.
Segons una part de l’independentisme (la que controla TV3), una nació es fa i es refà com el punt tonto de l’àvia. Els dirigents actuals volen un totum revolutum de procedències, llengües i cultures, un poti-poti que no solament rebentarà els vincles de transcendència amb la terra, els avantpassats i els seus genis particulars, sinó que deixatarà més i més l’esperit del poble. I com que saben que l’element que encara ens manté ancorats als avantpassats és la llengua, la menystenen tant com poden. No podran fer-ho, però, a la fleca Can Ferriol, a la rambla de Santa Coloma, on la Maria Àngels i en Ferran procuren que els nouvinguts s’agafin més al verb geno que no pas al nascor. Que aprenguin a estimar el geni de la terra. Als treballadors els ensenyen la llengua i després els posen com a condició atendre els clients en català. La M. Àngels i en Ferran no volen fer i refer la seva nació: la volen en català perquè en català l’han estimada els seus avantpassats. No és el que haurien de fer tants i tants empresaris que es diuen catalanistes i independentistes? Enfortir la idea de nació no passa per la reivindicació fiscal o d’infraestructures, sinó per copsar la profunditat del que significa. És el que, amablement, intenten sargir ells per tornar a abrigar la gent amb la capa del geni. És el que, cínicament, intenten tallar uns altres, amb les mateixes tisores amb què demà inauguraran una catenària.
