El cafè, a Palau

Amb reser­ves, sí, però és una bona notícia la represa de la taula de diàleg, i que hagi pre­vist reu­ni­ons dis­cre­tes per avançar. Ara bé, falta molt encara perquè arribi a ser mínima­ment entre iguals; és a dir, una eina creïble. D’entrada, que hi vagi tot el govern, perquè amb només mig la feblesa és extrema. Amb con­se­llers o de la manera que pac­tin, Junts hi ha de ser. I l’ha d’acom­pa­nyar també la Cata­lu­nya del 80%, amb la força d’un Acord Naci­o­nal per l’Amnis­tia i l’Auto­de­ter­mi­nació que no acaba d’arri­bar. Com diu l’ANC, si amb l’1-O i el 3-O l’Estat no va seure a nego­ciar, quins incen­tius té ara? Qui aquí aposti per la taula, el pri­mer que ha de fer és forçar la màquina, al car­rer i on cal­gui, perquè també se la cre­guin a La Mon­cloa. I el cafè el facin a Palau.