Judici farsa

Arri­bar al dia del judici pot supo­sar un petitíssim sen­ti­ment d’alleu­ja­ment per a les vícti­mes i dam­ni­fi­cats de qual­se­vol enves­tida. Però tenim clar que hi ha judi­cis que nei­xen esguer­rats (bé perquè no hi són tots els que hau­rien de ser al banc dels acu­sats, bé perquè arri­bar al propi judici ja és en si mateix un escàndol, i això, els cata­lans, ja ho sabem prou). Hi ha judi­cis, doncs, en els quals tot fa pre­veure que, vagi com vagi, no es podrà aca­bar de repa­rar el sen­ti­ment d’injustícia de la víctima, que se suposa que és l’objec­tiu final. I avui, quan ja anem cap a la ter­cera de les onze ses­si­ons pre­vis­tes en el judici del cas Cas­tor, pels cen­te­nars de ter­ratrèmols que va gene­rar la injecció de gas al magat­zem l’any 2013, és ine­vi­ta­ble aquesta sen­sació de judici farsa. Es jut­gen dos únics acu­sats, l’expre­si­dent d’Escal UGSi l’excon­se­ller dele­gat de la com­pa­nyia. Dos únics acu­sats que en la pri­mera sessió van mini­mit­zar les con­seqüències de l’acti­vi­tat del que havia de ser el dipòsit de gas més gran de l’Estat. La Pla­ta­forma en Defensa de les Ter­res del Sénia, que ha estat un dels pun­tals dels grups opo­si­tors al pro­jecte, diu que no n’espe­ren gran cosa, del judici. És dels que nei­xen esguer­rats: s’hi jut­gen els delic­tes ecològics, els movi­ments sísmics a causa de la injecció del gas, però no es jut­jarà el que el peri­o­dista Jordi Mar­sal, autor del lli­bre Cas­tor: la bom­bo­lla sísmica, qua­li­fica com “un dels escàndols econòmics, polítics, tècnics i finan­cers més grans d’aquests últims qua­ranta anys”, amb un cost mili­o­nari per als con­tri­bu­ents. El judici no podrà aca­bar bé del tot, perquè comença incom­plet.