Aquest riure que glaça la sang

La gripecita de Bolsonaro ha matat 605.000 brasilers, molts dels quals s’haurien salvat si ell, president del país, i el seu macabre gabinet paral·lel de ministres, diputats, empresaris, fills putatius, fills de carn i ossos, autèntics fanàtics o autèntics cínics, tots corruptes de cap a peus i més que presumptament assassins, no haguessin impulsat la propagació de la Covid amb les seves teories negacionistes, marxes contra el confinament, experiments pseudocientífics, estrambòtiques campanyes de desinformació i absoluta negligència a l’hora d’afrontar el letal virus: retard deliberat en la compra i l’administració de les vacunes i cruel apatia davant la manca de subministraments als hospitals provocada per ell mateix. O, si no, per què no arribava oxigen a Manaus, capital de l’Amazònia, on els metges ploraven impotents davant l’asfíxia dels malalts? Perquè la majoria eren indígenes? Recordem que aquesta part de la població, a més dels quilombas (afrodescendents), va ser directament exclosa del pla d’immunització. D’això se’n diu cometre crims contra la humanitat i així ho conclou l’exhaustiu informe de la comissió d’investigació parlamentària sobre les responsabilitats en la gestió de la pandèmia, que, si té recorregut, podria portar el mandatari a la presó i que serà la base per a una denúncia al Tribunal Penal Internacional de la Haia. La gripecita d’un home que menteix cada cop que obre la boca no hauria de quedar impune, com tampoc aquest riure que glaça la sang –”no en tinc la culpa, no em passarà res”– i insulta la memòria de les víctimes.