Vox, el sindicat de l’Estat

S’han fet eleccions al Consell de la Guàrdia Civil (una mena de representació parasindical d’aquest cos militar) i, com era d’esperar, Jucil les ha guanyat de llarg. Aquesta entitat forma part del conglomerat Jusapol, una associació pròxima a Vox que ha protagonitzat diverses manifestacions provocatives a Barcelona. Al capdavall, són l’“a por ellos” i el “que nos dejen actuar”, els piolins que van agredir centenars de ciutadans i famílies d’aquest país que només volien votar. Bé, doncs aquesta gent són la majoria, repeteixo, la majoria contrastada a les urnes de les forces de seguretat de l’Estat. Això, sense tenir en compte que, ideològicament, la resta d’associacions i sindicats signifiquen més o menys el mateix.

Passa igual amb les associacions de jutges, un altre col·lectiu que, per llei, no pot sindicar-se, però que s’expressa a través de diverses sigles, la més important de les quals, l’Associació Professional de la Magistratura (APM), és de caràcter ultraconservador, amb una representativitat que triplica Jutges per la Democràcia, l’entitat que aplega els suposats jutges progressistes. No cal dir que l’alt funcionariat de l’Estat també s’enquadra ideològicament en aquests paràmetres. Això, sense parlar dels militars. Ni de la Casa Reial.

En definitiva, a diferència de l’extrema dreta europea, que malviu políticament en la perifèria de les institucions, Vox i el seu espectre ideològic ocupen el cor de l’Estat. Són l’Estat. I disposen de tots els mecanismes per actuar segons els seus criteris, al marge de quin sigui el govern que hagi sorgit de la conjuntura parlamentària. Són la maquinària que ha funcionat, ininterrompudament, des de 1939. No dialoguen. Poden perdre una, dues o totes les colònies, però no pactaran mai res.