Fins a aconseguir-ho

Cen­te­nars de per­so­nes es mani­fes­ten encara de forma diària o set­ma­nal en algun lloc de Cata­lu­nya en con­tra de la repressió als inde­pen­den­tis­tes i a favor de la lli­ber­tat del país. Ho estan fent des de fa dos, tres o qua­tre anys, segons els casos, i cada cop més per cau­ses con­cre­tes o per per­so­nes i grups deter­mi­nats, segons deta­lla unin­te­res­santíssim repor­tatge publi­cat ahir­per la peri­o­dista Sara Muñoz en aquest diari. Dona veu també als del tall de l’avin­guda Meri­di­ana, incom­bus­ti­bles des del 2017, recor­dant-nos que el foc no s’ha apa­gat i que estem ben lluny de la nor­ma­li­tat política fins que es dei­xin en pau els milers dere­pre­sa­li­ats i no es per­meti a aquest poble pren­dre deci­si­ons sobre el seu futur com les pre­nen la resta de pobles­lliu­res del món. Quan es va pro­duir la sentència dels pre­sos polítics, l’octu­bre del 2019, l’esclat d’indig­nació popu­lar va sor­pren­dre molts ana­lis­tes i fins i tot alguns inde­pen­den­tis­tes, per la seva força i per la deter­mi­nació. Just abans d’aquell esclat, la situ­ació de desànim entre les files inde­pen­den­tis­tes era simi­lar a l’actual. Els car­rers esta­ven molt tran­quils. Amb l’accep­tació de les elec­ci­ons forçades pel 155 i de l’inter­ven­ci­o­nisme judi­cial en la política cata­lana (la no desig­nació de Puig­de­mont i la limi­tació dels debats i deci­si­ons sobi­ra­nies), l’Estat donava l’inde­pen­den­tisme per con­tro­lat. Però la sentència del Suprem va aire­jar i va fer sor­tir de sota les bra­ses el foc de la revolta, ben ardent. El desànim entre les bases per la falta d’un full de ruta dels par­tits no era lla­vors, ni ho és ara, sinònim d’aban­do­na­ment. Sota les bra­ses encara hi crema el foc. Si durant aquesta set­mana als líders inde­pen­den­tis­tes se’ls acudís fer valer el 52% de majo­ria al Par­la­ment per fer efec­tiva la DUI del 2017 i, en com­pa­rei­xença con­junta, Puig­de­mont i Jun­que­ras dema­nes­sin a la gent que sortís a defen­sar de forma pacífica aquest acte d’auto­de­ter­mi­nació, tor­naríem en qüestió de minuts a la força des­bor­dant de les mobi­lit­za­ci­ons del 2017. La revolta cata­lana no s’ha aca­bat. Va bé que ningú no ho oblidi. Tam­poc els matei­xos inde­pen­den­tis­tes. Ni els que els lide­ren.