On són els termòmetres?

Aquesta talaia d’opinió d’avui posarà llum a la fos­cor (para­fra­se­jant en Porta) sobre un tema que pre­o­cupa la ciu­ta­da­nia giro­nina. Vivim un intens neguit ciu­tadà per la sob­tada des­a­pa­rició dels termòmetres muni­ci­pals. Uns estris antics i digi­tals que tan aviat et deien la tem­pe­ra­tura com l’hora. Ha estat un mis­teri com a poc a poc han anat des­a­pa­rei­xent d’ alguns car­rers, pla­ces o apar­ca­ments muni­ci­pals. Després de l’ensurt ini­cial, s’ha sabut la veri­tat. Els termòmetres no han estat engo­lits per la gola del sub­sol aquós de Girona, sinó que ha estat l’Ajun­ta­ment el que ha deci­dit treure’ls. Es veu que ja eren massa vells, cos­ta­ven de man­te­nir i ja no ser­vien, vaja, i l’Ajun­ta­ment ha deci­dit reti­rar-los de la cir­cu­lació. El que no sé, però, és si el con­sis­tori havia pre­vist les reac­ci­ons de tanta gent, ja que des que no hi són tot­hom els troba a fal­tar. “Què ha pas­sat amb els termòmetres? Els han tret?, però per què els han tret? Tan bé que ana­ven?”. Que no sé com ves­tir-me al matí, que tan bé que ana­ven per saber l’hora i la tem­pe­ra­tura, que si ja for­ma­ven part de l’sky­line gironí (aquest, esta­reu d’acord amb mi... exa­ge­rat) i fins i tot m’ha arri­bat un: “Aques­tes coses són les que s’han de pre­gun­tar en un referèndum ciu­tadà, perquè feien molt de ser­vei” (també forçat, no?).

No sé del cert quants anys tenien, més de 20 segur, i sem­bla com­pren­si­ble que, si tota la vida tenies per cos­tum mirar per la fines­tra abans de sor­tir de casa per posar-te en tes­si­tura i excla­mar: “Quina calor que fa!” o “Quina fred que fa!”, ara t’enyo­ris d’un con­text que t’ha des­a­pa­re­gut d’un dia per l’altre. Un dia vas a dor­mir i el termòmetre hi és i al matí següent, ja no. Mare meva, les coses de la vida!, em deia una usuària assídua d’aquesta font d’infor­mació tan bàsica. Ella, quan era a casa de la senyora de la rotonda, sort en tenia per saber si feia gaire fred abans de sor­tir a fer-li la com­pra, i ara no sap com fer-ho. Haurà de con­sul­tar la tem­pe­ra­tura al mòbil, li deia jo a tall de con­sol. No, no, el mòbil no saps mai on és però els termòmetres... sem­pre hi eren; encara que fos­sin llet­jos, feien ser­vei i, a més, segur que dona­ven ren­di­ment, que esta­ven plens de pro­pa­ganda. De publi­ci­tat, en dic jo... bé, és el mateix. No, li dic jo, és ben dife­rent... I men­tres­tant ens pas­sen les hores que el nos­tre rellotge termòmetre de la Devesa mai més no ens indi­carà.