Bombons a granel

Després d’un matí d’equi­li­bri gai­rebé per­fecte de fred i sol pels car­rers de la vila de Per­pinyà, em vaig dei­xar convèncer pels acom­pa­nyats de la sor­tida per fer, en el camí de tor­nada, una incursió en un esta­bli­ment comer­cial de dimen­si­ons des­co­mu­nals que no tre­pit­java des de feia anys. Quina impressió! Només entrar vam tro­bar-nos amb esti­bes de capses de xoco­la­tes de dife­rents mar­ques que, com si fos­sin peces de Lego, pre­nien forma de grans for­ti­fi­ca­ci­ons. I a par­tir d’aquí, llargs pas­sa­dis­sos replets de pro­duc­tes de tota mena, d’on sobre­sor­tien els ali­ments con­si­de­rats típics de les fes­tes nada­len­ques. I men­tre els amics gau­dien d’allò més esco­llint entre men­ges deli­ci­o­ses que, des del for­mat indus­trial fins a les por­ci­ons indi­vi­du­als, s’ofe­rien als com­pra­dors amb més d’un envàs, jo veia els plàstics i prou. “No ens en sor­ti­rem pas [en la lluita con­tra el canvi climàtic]”, vaig dir. No sé la quan­ti­tat de dei­xa­lles que acu­mu­len aquest tipus de superfícies, però és inqüesti­o­na­ble la res­pon­sa­bi­li­tat dels fabri­cants a l’hora d’implan­tar mesu­res medi­am­bi­en­tals. Com a con­su­mi­dors, a més de con­ti­nuar amb la tasca de for­mi­gueta de reci­clar, pot­ser és hora de fer un pas més i dei­xar de com­prar embol­calls. I apro­fi­tar aques­tes dates per rega­lar bom­bons i pedres pre­ci­o­ses a gra­nel.