L’òmicron fa olor de crispetes

“L’òmicron fa olor de crispetes”, es podia llegir en el tuit que va publicar aquest cap de setmana un cinèfil que disfrutava de la projecció de Spider-Man: No Way Home envoltat de gent sense mascareta que consumia tones de blat de moro torrat. En poques paraules definia el que fa temps molts espectadors que encara ens agrada veure cinema a les sales fosques i amb la complicitat dels altres patim quan practiquem aquest esport de risc en temps de pandèmia, que és anar a veure una pel·lícula en pantalla gran. Conscients que els ingressos de les sales d’exhibició es basen en el consum de begudes, llaminadures i crispetes, què costaria almenys exigir el passaport covid com ho han de fer bars, restaurants i discoteques? Això, o deixar de sentir el crec-crec del costat...