És el virus, estúpid!

El meu cosí no s’ha vacu­nat. No és anti­va­cu­nes ni encara menys un nega­ci­o­nista. Com­pli­dor com el pri­mer amb els seus deu­res fis­cals, és un ciu­tadà exem­plar. Col·labora amb Càritas i és soci d’Òmnium, de l’ANC i mem­bre del Con­sell per la República. Observa totes les nor­mes de segu­re­tat impo­sa­des per la pandèmia. No es treu la mas­ca­reta ni per anar a pixar, guarda sem­pre la distància, es renta les mans cada dos per tres i ven­tila les estan­ces amb rigor i regu­la­ri­tat. Un tipus admi­ra­ble. No pre­dica teo­ries de la cons­pi­ració ni se les creu. No és el cunyat que tot ho sap i tot ho explica. És dis­cret, bona per­sona, però no s’ha vacu­nat. Sim­ple­ment, no es refia que els efec­tes de les ino­cu­la­ci­ons no ens arri­bin d’aquí a uns anys amb caràcter retro­ac­tiu. Com en tan­tes famílies, arran de la decisió del meu cosí, en la meva s’ha gene­rat un debat interes­sant i intens sobre els límits dels drets indi­vi­du­als i la salut pública. És un inso­li­dari, el cosí? Tenim dret a asse­nya­lar-lo, si com­pleix totes les mesu­res que se li impo­sen? Hi per­dem un llençol de lli­ber­tats a cada reta­llada de drets? Hau­ria de ser obli­gatòria, la vacuna? En els dinars de Nadal i Sant Esteve hem estat els qua­tre de casa i la iaia. Ningú més. Altres anys –no pas l’any pas­sat– havíem arri­bat ser qua­ranta-tres. Ens agrada cele­brar junts aques­tes fes­tes i no ho hem pogut fer. La pandèmia ens ho ha impe­dit. Arri­bats a aquest punt no me’n puc estar de recor­dar que ara fa vuit anys, defen­sors de la pàtria (espa­nyola) feien córrer que un virus maligne, el del Procés, divi­dia les famílies cata­la­nes. Con­cre­ta­ment el 3 de gener del 2014, Jorge Fernández Díaz va per­bo­car una de les seves fra­ses més cèlebres. “Algu­nes famílies no s’han reu­nit per Nadal com ho feien habi­tu­al­ment perquè el procés català les ha divi­dit.” Les men­ti­des venen de lluny. En aquell moment em va sem­blar ridícul. Vist en pers­pec­tiva, resulta patètic. És el virus, estúpid!