Aquí estem, Maluquer

Vaig conèixer en Jordi Maluquer l’any 1995. Ell complia seixanta anys i jo era a un tram de la quarantena. En Cuyàs el va captar per al consell editorial del Maresme, on aquell any vàrem llançar la tercera edició d’El Punt, que era a Girona des del 1979 i al Barcelonès Nord des de l’Onze de Setembre del 1994. Em fascinava tenir assegut a la taula de debat i anàlisi del projecte algú que havia estat peça clau en la captació de quaranta mil comptepartícips i en l’arrencada del diari Avui l’any 1976 i que n’havia estat director entre el 1977 i el 1982. No he format mai part del seu entorn polític i estic lluny dels seus coneixements culturals i musicals, però compartíem la passió pel periodisme, encara que ens separés un abisme generacional, i compartíem la passió pel país. Des d’aquell 1995, sempre al nostre costat. Li dolia l’Avui subjugat a Jordi Pujol i a Convergència de les dècades dels vuitanta i noranta perquè creia que aquí hi havia la raó per la qual aquell diari que havien arrencat amb quaranta mil socis no havia aixecat mai el vol. Li dolia l’Avui però l’estimava com a fill seu que era. Quan el novembre del 2009, en nom d’El Punt, vaig tancar amb Carlos Godó l’acord per a la compra de l’Avui a Godó, Planeta i l’ICF, en Jordi va ser de les persones que em van mostrar especial satisfacció. Descansa en pau. Continuarem en el periodisme independent i català pel que has lluitat quan la lluita era titànica. Aquí estem, Maluquer.