El tramvia

Els programes electorals dels cinc partits amb representació al Parlament de Catalunya que concorrien a les eleccions del 2003 tenien una coincidència clara: tots demanaven la construcció d’un tramvia, conegut aleshores com a Tramcamp, que havia d’unir les principals ciutats del Camp de Tarragona i que ja feia alguns anys que es veia com un bon tapaforats al nefast servei de transport públic a la que és la segona àrea metropolitana de Catalunya. Al Camp de Tarragona ens movem (ens hem de moure) amb vehicle privat. Només com un mer exemple de tants com n’hi ha: per anar de Montblanc a Tarragona tenim tan poques freqüències en bus que no en queda cap altra que agafar el cotxe. Històricament ens ho han posat ben difícil viatjar en transport públic, per la manca de connexions ràpides i freqüents. I per no tornar a parlar de l’estació d’alta velocitat, que es troba a tretze quilòmetres de Tarragona i a vint de Reus. Bona part de la mobilitat al Camp és interna, però la utilització de trens i autobusos només arriba al 18%. No ens queda cap altra opció. Aquest dilluns, més de vint anys després que la construcció d’un tramvia es comencés a plantejar com una necessitat absoluta, sembla (volen pensar que sí) que es farà realitat. La Generalitat licitarà en les pròximes setmanes la redacció del projecte del tren tramvia entre Cambrils i Vila-seca i, en una segona fase, també unirà les ciutats de Reus i Tarragona. Una bona manera de començar a sanejar la xarxa de transports públics en un territori fins ara ignorat, si no maltractat, per les administracions.