Dones sense por

Una de cada cinc dones que sur­ten a córrer per Bar­ce­lona han patit en alguna ocasió asset­ja­ment sexual, segons un estudi recent del RACC. Per sort, els pro­mo­tors del tre­ball ens obse­quien a les dones amb alguns con­sells que con­tri­bui­ran a posar fi, o si més no a min­var, aquesta situ­ació. Ens diuen, com aquell qui res, que no fem ser­vir auri­cu­lars quan fem fúting, que por­tem roba vis­tosa, que tin­guem ins­tal·lades apli­ca­ci­ons de ras­treig i que infor­mem amics i fami­li­ars de la ruta que farem si no anem en grup. Només els ha fal­tat afe­gir-hi que ens engan­xem amb espa­ra­drap un esprai de defensa per­so­nal al mitjó, o sug­ge­rir-nos que can­viem l’esport a l’aire lliure per un gimnàs pri­vat. Ens estan dient, en defi­ni­tiva, que sor­tim a córrer, que res­pi­rem, que ens rela­ci­o­nem amb el món amb por. No dubto de la bona fe dels pro­mo­tors de l’estudi, però, per­so­nal­ment, em nego a viure ate­mo­rida. I em resis­teixo a accep­tar que la meva filla, que les filles de les meves ami­gues, o de les meves veïnes, o de totes les dones del pla­neta que no conec de res crei­xin en un món que els ense­nya a cami­nar embol­ca­lla­des de por. Ense­nyem els homes a no asset­jar-nos, a no creure’s amb el dret d’apa­llis­sar-nos la dig­ni­tat. Edu­quem els fills, ree­du­quem els ger­mans, els marits i els amics. Per­se­guim, cas­ti­guem i asse­nya­lem seve­ra­ment les con­duc­tes asset­ja­do­res i, en paral·lel, si es creu que ens pot ser­vir d’ajuda, que il·lumi­nin els car­rers i que creïn rutes que ens facin sen­tir segu­res. Però que dei­xin, si us plau, de ven­dre’ns que la solució passa per ser cau­tes, perquè estem extre­ma­da­ment con­vençudes que volem ser dones sense por. Perquè ja va sent hora que la por salti a l’altra facció. Perquè, al ritme que anem, i només cal mirar els habi­tu­als con­sells poli­ci­als, ens aca­ba­ran con­ven­cent que el cibe­ras­set­ja­ment es cura negant l’accés de les dones a les xar­xes soci­als, o que les mira­des las­ci­ves i altres situ­a­ci­ons molt més greus s’evi­ta­ran arra­co­nant en un calaix les mini­fal­di­lles, els jer­seis amb escot i els pin­ta­lla­vis ver­mells.