L’estupidesa dels simis

“Cada vegada me n’adono més, que som una espècie imbècil. Que ni la racionalitat ni l’humanisme ens han fet conscients i crítics i ja no queda temps. Són molts avisos, des de les malalties fins a la guerra que estem vivint, passant per amenaces de tipus estratègic i geopolític i la lluita per les matèries primeres.” L’afirmació surt de la ment sempre lúcida i crítica d’Eudald Carbonell, catedràtic de prehistòria i expert en evolució humana, que en un article que acaba de publicar al diari digital de la Universitat Rovira i Virgili, Ucraïna: humanització o autodestrucció , ens torna a estampar a la cara com d’allargada i profunda és l’estupidesa humana. La roda que belluga món està punxada. Els que l’habitem, aquests simis que encara no som del tot humans, som enrevessats de mena. I qui hem decidit (ai, el nostre vot, quant de mal fa alguns cops) o qui ens han imposat que tingui el poder, lluny de fer rutllar el món, li posa pals a la roda. No cal que reculem la mirada fins als inicis de la humanitat: en els darrers anys (posem cinc anys, només) ja n’hem tingut molts, d’exemples. Des de totes les envestides rebudes pel procés català fins a una pandèmia que ha mostrat algunes coses de la bondat humana, però també de la part més cretina; i ara la invasió russa a Ucraïna i tot allò que se’n deriva arreu. “Tots esperem que no passi res més greu del que està succeint, que ja ho és molt. Ens queda el principi d’esperança, la denúncia, el diàleg i la reflexió com a argument. Si no, què podem esperar d’una espècie integrada per imbècils?”, diu Carbonell. Pensem-hi. Actuem.