El 40%

Tran­quil·litat. No he vin­gut pas a par­lar-los de cobra­ments il·legals de comis­si­ons, sinó d’un per­cen­tatge que ens podem apli­car com a exer­cici de res­pon­sa­bi­li­tat i d’auto­cura. Em refe­reixo al 40% dels fac­tors de risc del desen­vo­lu­pa­ment de la malal­tia d’Alz­hei­mer que estan rela­ci­o­nats amb l’estil de vida i que, per tant, es poden con­tro­lar, tal com va expli­car el neuròleg Antoni Turon en una entre­vista a aquest diari . Parlo de temes ben cone­guts per tot­hom –la hiper­tensió, el coles­te­rol, la dia­be­tis, el sobrepès, el con­sum d’alco­hol, el taba­quisme, la vida sedentària, dor­mir poc i la falta d’acti­vi­tat intel·lec­tual–, tot i que sovint des­cui­dats. La qüestió és que, si repas­sem un per un el con­trol d’aquests fac­tors de risc, aju­den a fre­nar pato­lo­gies comu­nes. I, a més, poden endar­re­rir l’apa­rició de demències asso­ci­a­des a l’enve­lli­ment. Es tracta, doncs, d’una medi­cina pre­ven­tiva que podem fer, o que hauríem de poder fer, acom­pa­nyats dels pro­fes­si­o­nals d’atenció primària de la sani­tat pública, per als quals recla­mem una bona dotació de recur­sos. Emu­lant les parau­les del divul­ga­dor científic Edu­ard Pun­set, que va dir que no sabia del cert si mori­ria (va tras­pas­sar el 2019, als 82 anys), el que és segur és que, d’enve­llir, enve­lli­rem. Tant per tant, fem-ho bé.