Magdalena Álvarez ha de plegar

Hi ha dues possibilitats: que la percepció desastrosa que tenen els ciutadans de les infraestructures de Catalunya sigui la correcta, o que tingui raó Magdalena Álvarez. Segons la ministra, el caos de Rodalies és responsabilitat, estrictament, dels governs del PP i CiU, que, al seu entendre, van planificar malament les actuacions fa cinc o sis anys. És una anàlisi que, unes hores abans, havia estat assumida oficialment per diversos portaveus del PSC.

La ministra de Foment no es troba al principi del seu mandat. La legislatura no està començant, sinó a uns mesos d’acabar. Qualsevol defecte de planificació de fa anys, en cas que existeixi, s’hauria d’haver corregit convenientment. El que no es pot fer és perjudicar el funcionament diari d’un servei bàsic com els trens de rodalia per, al final, dir que la culpa és de governs anteriors. Com a excusa no serveix i com a argument polític denota un estil ple d’irresponsabilitat.

Magdalena Álvarez, a més, es va permetre el luxe –en la seva visita llampec d’ahir a Barcelona– d’acusar els mitjans de comunicació de transmetre una imatge de col·lapse de l’aeroport del Prat que, segons ella, no es correspon amb la realitat. La ministra de Foment va insistir en la idea que el Prat ha estat ben tractat pressupostàriament i que té la capacitat que li correspon. En aquest cas tampoc no va acceptar cap responsabilitat perquè des del ministeri, simplement, no s’hi veu cap problema.

El cas de la ministra Álvarez exigeix que tots els partits catalans li demanin la dimissió de forma immediata. No només perquè ha demostrat que és incapaç de garantir que funcionin les infraestructures a Catalunya, sinó perquè, a sobre, nega olímpicament que hi hagi cap problema. La visita d’ahir només va servir perquè Magdalena Álvarez intentés desempallegar-se del desastre de Rodalies i de la discriminació pressupostària del Prat. Dimarts vinent, la ministra de Foment compareixerà davant la diputació permanent del Congrés de Diputats. Serà el moment en què tots els diputats catalans tindran l’obligació moral de traslladar parlamentàriament una reprovació que fa temps que està al carrer.