Hipotecats pels gestors

Els lectors de l’AVUI ho recordaran; ahir Jordi Panyella obria la secció de Barcelona amb un titular inquietant: “L’apagada misteriosa”. I és que, quinze dies després del gran caos elèctric, ningú no en té ni idea de quina va ser la causa exacta del daltabaix i, sobretot, quines empreses o institucions són les responsables de perjudicar seriosament els ciutadans de Barcelona.

I això que hi ha diversos candidats. Un d’ells és Luis Atienza, un gestor que presideix Red Eléctrica de España (REE), que és el monopoli privat que s’encarrega de les infraestructures elèctriques. Gestor vol dir socialista, perquè Atienza havia estat ministre de Felipe González i, després, va ser nomenat a dit pel PSOE. Un altre gestor és Manuel Pizarro, president d’Endesa. En aquest cas, gestor vol dir home de confiança d’Aznar i del PP, que és qui li va regalar el càrrec en qüestió.
Del cantó de les institucions, dos gestors més, aquests purament polítics: José Montilla i Joan Clos, responsables successius del ministeri d’Indústria. Més gestors: Jordi Hereu, Antoni Castells i Josep Huguet, tots tres amb competències sobre les infraestructures de Barcelona.

Amb el temps hem après què vol dir el terme gestor o, com a mínim, com l’interpreten els polítics professionals que, al capdavall, són els que prenen les decisions. Es tracta, simplement, d’algú que no té coneixements previs sobre la matèria que ha d’administrar però que se’l nomena per raons de confiança política.
Per als partits, els gestors tenen l’avantatge que actuen sota coordenades polítiques i, per tant, no assumeixen mai cap mena de responsabilitat. Atienza o Pizarro, si no fossin gestors, haurien estat acomiadats per les seves empreses. Però com que es comporten com a alliberats del partit, mai no esquitxaran el seu bàndol ni mossegaran la mà del que els va donar de menjar. Tant de menjar.