Arrossades a Farners

“A l’espla­nada de l’ermita / s’hi feien arros­sa­des. / Sé les gra­e­lles ple­nes / de carn i l’ombra / de les alzi­nes/

sure­res.” Escriu el gran poeta Joan Vinyoli. Evoca, en aquest frag­ment del poema Platja dura, una de les agra­da­bles acti­vi­tats que rea­lit­za­ven els esti­ue­jants de Santa Coloma de Far­ners a les aca­ba­lles de l’estada esti­uenca a la població. Puja­ven a l’entorn pri­vi­le­giat del paratge de l’ermita i el cas­tell de Far­ners i, allà, enmig d’alzi­nes, pins, rou­res i roques granítiques feien l’arros­sada acom­pa­nyada de carn a la brasa i de les típiques teu­les per postres.

El poble, en gene­ral, puja el dimarts de Pas­qua a fer l’arros­sada a aquest indret. Aquest dia s’hi cele­bra la Festa del Coro, una diada tra­di­ci­o­nal que s’emmarca com a clo­enda de totes les acti­vi­tats que els Can­tai­res de Far­ners ens ofe­rei­xen durant el cap de set­mana de la Pas­qua Flo­rida. Comen­cen, la nit del Dis­sabte de Glòria, amb la salu­tació pri­ma­ve­ral i el des­per­tar fes­tiu; con­ti­nuen el diu­menge amb les can­ta­des pels car­rers i pla­ces i ofe­rint el típic con­cert, a l’Audi­tori, acom­pa­nyats pel so del piano; el dilluns inter­pre­ten un parell o tres de peces del seu reper­tori a les esca­les Lluís Mon. (Que con­tent que esta­ria en Pepet Alsina, artífex de la con­ti­nu­ació del Coro durant l’època fosca del fran­quisme, en veure que la tra­dició no només con­ti­nua sinó que fins i tot es canta a l’espai dedi­cat al seu amic Lluís, afu­se­llat per haver estat alcalde de la població durant la República!) El dimarts, ens des­per­tem amb els espe­tecs dels tra­bu­cai­res que con­vi­den a ini­ciar la marxa, pujar a l’ermita i començar la gran festa del Coro, una tra­dició ben nos­trada que s’ha anat adap­tant al pas del temps.

Aquest any, per pri­mera vegada, les cara­me­lles comp­ta­ran amb presència de dones. S’hi van incor­po­rar el 2020. La ter­ri­ble pandèmia va anul·lar la festa i ens vam haver de con­for­mar a escol­tar-les a través d’un vídeo, que va emo­ci­o­nar, on ja figu­ra­ven veus feme­ni­nes. En els seus 119 anys d’història els can­tai­res només eren homes. Que amb aquesta nor­ma­li­tat i igual­tat tan desit­jada puguem gau­dir del Coro, tot acom­pa­nyant-los en la típica arros­sada. Para­fra­se­jant Josep Pla, “com tots els cors de l’època de Clavé, que sigui un cor ple de bona volun­tat, sobre­tot en el moment d’anar a fer l’àpat”.