Pim, pam, Robles

Cas­ti­gar i repri­mir l’inde­pen­den­tisme català, o basc, està ben vist i accep­tat per la soci­e­tat espa­nyola, que mai no ha qüesti­o­nat aquest objec­tiu i només pun­tu­al­ment ha hagut d’adme­tre erra­des, pas­sa­des de fre­nada o con­cul­cació de drets tan fona­men­tals o ver­go­nyants inter­na­ci­o­nal­ment, que se n’han fet enrere o s’ha aca­bat con­dem­nant l’Estat espa­nyol, com els cas­sos Atutxa o Otegi. Hi ha esta­ments esta­tals acos­tu­mats a espiar i espiar-se, i posats a fer-ho a cata­lans, també si ja esta­ven jut­jats i a la presó, poc importa la lega­li­tat. Posats a espiar, els alts càrrecs de la poli­cia esta­tal no dis­tin­gei­xen entre polítics, ban­quers o altres agents.

El Cata­lan­gate havia de que­dar impune o calia limi­tar-se a desa­ten­dre l’habi­tual queixa cata­lana. El govern de l’Estat no hi donava, ini­ci­al­ment, importància. Una set­mana després, el deep state ja detecta que el tuf és tan fort que caldrà sacri­fi­car algú per haver espiat dese­nes de ciu­ta­dans sim­ple­ment pel seu pen­sa­ment polític. El CNI fil­trava ahir que dis­po­sava d’auto­rit­zació del Suprem per fer el segui­ment a polítics cata­lans. El Suprem els res­po­nia que no havia auto­rit­zat mai Pega­sus, el pro­grama esta­tal d’espi­o­natge. El govern de Sánchez mira de cal­mar els ànims amb una inves­ti­gació del Defen­sor del Poble, con­vo­cant la comissió par­la­mentària de Secrets Ofi­ci­als –on no es per­me­tia l’accés als dipu­tats inde­pen­den­tis­tes– i obrint una inves­ti­gació interna al CNI. Ja s’albira insu­fi­ci­ent i Robles tron­to­lla, i Sánchez, que si és infor­mat de les actu­a­ci­ons del CNI, no sap on posar-se. No per l’amenaça d’ERC a la gover­na­bi­li­tat ni pel tren­ca­ment de rela­ci­ons de la Gene­ra­li­tat, sinó per les acu­sa­ci­ons encre­ua­des des­fer­ma­des entre orga­nis­mes de l’Estat.

Altra cosa és que peri­lli la legis­la­tura, perquè amb el pres­su­post apro­vat Sánchez pot esgo­tar-la fins al 2023 i pror­ro­gar comp­tes o bus­car altres equi­li­bris al Congrés un cop pas­sin les elec­ci­ons anda­lu­ses. O demà mateix, amb les mesu­res econòmiques per la guerra, de difícil opo­sició per als actu­als socis.