La castanya valenciana

La castanya que s’ha pegat l’oposició al País Valencià ha estat còsmica. El bac –com en diuen allà els castissos– ha fet mal de veres. Francisco Camps –jugador de golf, tripulant de veler i pilot de Formuleta 1– ha arrasat. Com també ha estat letal la victòria de l’alcaldessa Rita Barberà, que ha humiliat la glamurosa Carmen Alborch.

Els populars han guanyat, de nou, en quasi totes les grans ciutats i han derrotat els seus rivals fins i tot als vivers rojos. Després d’aquesta caiguda lliure Joan Ignasi Pla hauria de dedicar-se a la papiroflèxia amb full d’arròs. Pla va proclamar, innocent, que amagava les sigles pròpies –les del PSPV– perquè necessitava el votant del PSOE. El votant del PSOE votarà PSOE a les generals, però ara ha votat la variant local del PP, valencianota, gens acomplexada i guanyadora en totes les rifes del poble.

Pel que fa a la resta de l’oposició, caldria fer-los aquella vella pregunta irònica també autòctona: “T’ha tocat o t’ha fet aire?”. Esquerra Unida ha desaparegut de la primera línia municipal i el Bloc ha entrat a Corts però ranquejant. Nacionalistes i comunistes aspiraven a tocar el cel i han tocat terra de morros.

També castanyes com aquesta n’entren tres en una dotzena. Enhorabona als aspirants. Una mica més i no acaben el primer round. L’oposició valenciana boqueja. Esment a part mereix Agustinet Cerdà, l’“esquerra desacomplexada”. Pit i força. Esquerra Republicana no n’ha tret ni per a pipes. Potser Cerdà hauria d’acomplexar-se un poc i deixar d’ensenyar cresta a València amb els vots d’Esquerra de Barcelona.

L’única víctima de la victòria de Camps i Barberà que fa riure i no plorar és Eduardo Zaplana, enemic secular i malvat del duet de l’alegria. Zaplana, t’ha tocat o t’ha fet aire?