No dividiu la canalla!

Traieu-vos la idea del cap! Aparqueu-la tan lluny com us sigui possible. Els que mitifiqueu que el problema del català a l’aula es resol oferint diferents models d’escolarització, simulant amb més o menys rigor la proposta basca, l’esteu errant amb totes les lletres. M’assalten espasmes musculars cada cop que algú proposa separar la canalla en funció de la llengua triada. O quan es preveu, amb els matisos que el lector vulgui, que sigui cada escola la que decideixi el pes dels idiomes, oblidant que molts centres desterrarien el català si això fos sinònim de fer més caixa. Si m’oposo radicalment a aquesta idea és, simplement, perquè tinc clar que a moltes zones del país provocaria una segregació extrema i irreversible de l’alumnat. I no parlo només de la divisió entre famílies catalanes i castellanes. Penso sobretot en les ciutats amb un elevat percentatge de població nouvinguda. Miro d’explicar-me amb un exemple. Provinc d’un barri que, segons les estadístiques, acull un vint per cent de població estrangera. Traduït a l’escola, el càlcul és ben senzill: de cada deu nens, vuit haurien de ser nascuts a Catalunya i dos a la resta del món. Doncs resulta que no és així. Les escoles públiques es nodreixen, majoritàriament, d’alumnat que molt probablement ja ha nascut aquí però que té els pares que van emigrar fa uns anys. La barreja, a l’aula, és gairebé inexistent. Si els centres s’arribessin a dividir entre els que opten pel català com a llengua vehicular i els que ho fan pel castellà, la ferida social seria encara més sagnant. Les famílies catalanes, amb total garantia, optarien per l’escola catalana. Les famílies nouvingudes, a grans trets, per la castellana, perquè quan un deixa enrere els seus orígens és natural, que no vol dir encertat, decantar-se per l’idioma majoritari. I els castellans? Doncs abans triarien l’escola catalana que la mescla amb cultures que li resulten ben llunyanes. Perquè aviam si encara no ens hem adonat que el rebuig al que és diferent pesa més que la bandera i la resta de símbols que tots duem a l’equipatge.