Entre cendres

Aquells dies ter­ri­bles d’ara fa tres anys, del juny del 2019, quan un foc va cre­mar més de 5.000 hectàrees de bosc i con­reus a la Ribera d’Ebre i les Gar­ri­gues, el més gran dels últims deu anys a Cata­lu­nya, es man­te­nen vius a la pell bre­gada per la terra dels que van per­dre un tros: un tros de terra i un tros de vida, que per al pagès ve a ser el mateix. I sobre­tot que ho diguin als page­sos del terme de Flix: l’alcalde, Fran­cesc Bar­bero, reco­neix la difícil decisió que va supo­sar haver d’immo­lar qua­tre mil hectàrees del seu terme per poder peri­me­trar el foc i sal­var el Pri­o­rat i les Gar­ri­gues. Ho diu en el docu­men­tal Entre cen­dres, de les fli­xen­ques Xènia Ciu­ra­neta, Alba Francín i Maria Pena, que ahir al ves­pre va eme­tre TV3. El tre­ball recorda la catàstrofe i ens torna a amo­nes­tar no només pel deure encara no ben exe­cu­tat d’una bona gestió fores­tal, sinó per les cir­cumstàncies que pro­vo­quen l’aban­do­na­ment de l’agri­cul­tura i el des­po­bla­ment. Els experts, amb Marc Cas­tell­nou (cap del GRAF dels Bom­bers) al cap­da­vant, aler­ten que Cata­lu­nya ha pas­sat d’un 34% a un 70% de massa fores­tal des de que es va crear el cos de bom­bers. Per tant, tenim el doble de superfície que pot cre­mar. La page­sia és vital per crear el mosaic agro­fo­res­tal: i aquest mosaic equi­li­brat de bosc-con­reu-espai urbà està en perill d’extinció igual com ho està el garant de fer-lo pos­si­ble, que és la page­sia. Per això, ens recorda Cas­tell­nou, hem de tenir clar que quan com­prem oli d’aquí i no del Mar­roc o ave­llana d’aquí i no de Tur­quia, no com­prem només oli o ave­llana, com­prem pai­satge.