54 euros

Com també deu haver fet tard o d’hora qui em llegeix, he afrontat la declaració de renda corresponent a l’exercici del 2021. En fi, sempre és difícil estar contenta un cop feta i saber el resultat. Aquesta vegada, però, he tingut una sorpresa afegida. Resulta que una administració pública, corresponent a un ajuntament, va notificar a Hisenda que durant l’exercici del 2020 jo li havia transmès una factura. És cert, però el pagament no es va fer efectiu fins al 2021. Això últim, tanmateix, no compta: allò que consta és que la factura vaig enviar-la el 2020. Es pot considerar que havia d’estar al cas, però, sincerament, ni en tenia consciència de quan havia fet la factura ni sabia de les conseqüències. Sí, és ignorància i negligència, però ni soc capaç d’estar alerta sobre com et pot “enxampar” Hisenda ni, sobretot, hi havia cap voluntat d’estafar-la.

El cas és que he hagut de pagar el tribut corresponent amb recàrrec. No li constava, a Hisenda? No entenc per què no sortia a les dades de les meves factures del 2020. És així que no només vaig cobrar amb retard, cosa que no depenia de mi i evidentment va ser aliena a la meva voluntat, sinó que d’una factura d’un import de 200 euros (dels quals, descomptat el 15 per cent d’IRPF, me’n van ser ingressats 170) Hisenda n’ha extret 54. No voldria que això semblés el lament d’una ploramiques amb 54 euros menys al compte. Només és un petit exemple del fet que vivim en el món kafkià en què som una petitesa impotent davant de l’Estat: a excepció, és clar, d’aquells que acumulen tants de diners que passen per sobre seu i tenen el poder i els recursos per escapolir-se d’Hisenda. Tanmateix, perdoni’m per aquesta obvietat: no calien aquests 54 euros per saber-ho.