La prova del cotó

Si hi ha una prova acadèmica que tira per terra totes les argúcies espa­nyo­lis­tes sobre el supo­sat dèficit del domini del cas­tellà entre els alum­nes esco­la­rit­zats a Cata­lu­nya, aquesta és, sense cap mena de dubte, la selec­ti­vi­tat. Mirant a la nos­tra heme­ro­teca els resul­tats de les pro­ves d’accés a la uni­ver­si­tat (PAU) dels dar­rers qua­tre anys he tro­bat que el 2018 la nota mit­jana que van obte­nir els joves en l’exa­men de llen­gua cata­lana i lite­ra­tura havia estat d’un 6,63 i en el de llen­gua cas­te­llana i lite­ra­tura, un 6,46. El 2019, en llen­gua cata­lana, els exa­mi­nands van acon­se­guir de mit­jana un 6,49 i en la cas­te­llana, un 6,54. El 2020, la nota mit­jana en català va ser d’un 6,87 i en cas­tellà, un 6,73. I el 2021, un 6,93 en català i un 6,60 en cas­tellà. Qua­tre anys con­se­cu­tius i uns resul­tats que, en amb­dues llengües i les seves lite­ra­tu­res, es man­te­nen, frec a frec, en un 6, dècimes amunt, dècimes avall. Fa uns anys, per mitjà de Twit­ter, me les vaig tenir amb el peri­o­dista de la caverna mediàtica Pedro J. Ramírez sobre l’ense­nya­ment i l’apre­nen­tatge del cas­tellà a les aules cata­la­nes, que ell òbvi­a­ment qüesti­o­nava. La cosa va durar unes quan­tes piu­la­des fins que li vaig esgri­mir els resul­tats de les PAU. Aquí es va aca­bar la rèplica. Va callar i em va dei­xar de seguir.