Parlar una llengua és viure-la

Parlar, comunicar-se, fer-se entendre, interrelacionar-se. La llengua no és un accident, ni serveix per molestar, ni s’usa per incomodar l’altre o per demostrar-li com de petits són els seus horitzons. La llengua és l’expressió d’una cultura i d’un poble que es nega a desaparèixer ofegada per la globalització de l’idioma únic. La llengua va més enllà d’aquells que volen imposar un model centralitzador, que no admet crítiques i que nega la diversitat. La llengua hi és perquè hi ha gent que la parla i que se l’estima i perquè s’identifica amb allò que representa i lluita contra aquells que la volen morta. La llengua és ben nostra i ens pertany i com a tal l’hem de mantenir, més enllà de sorolls i amenaces. Només així subsistirà.