“Cornellà no està esgotada, està en marxa i és molt potent”

No trobo que hi hagi una clau de l’èxit. Jo soc una persona molt resilient amb mi mateix, molt. Això m’allibera de dir a tothom que això és voluntari i que nosaltres estem al servei de la ciutat. Aquest és un viatge en el qual sempre he estat molt ben acompanyat. I a mi m’agrada molt la política local. Crec que el projecte que tenim és per definir aquesta ciutat en transformació i per fer-la real. I això em motiva molt.

Crec que consolida el seu procés, lligat a temes que eren inimaginables: trobar-nos en una ciutat verda, en una ciutat on predomina la natura, en una ciutat que sense violència busca que tothom s’acostumi a l’ús del cotxe quan ho necessita, creixent en mobilitat sostenible. Tot això amb participació, implicació i entenent les posicions de tothom. Cornellà sempre ha sigut dialogant i continua en aquest camí. Amb aquesta transformació tenim quasi 40.000 persones que estan treballant ara a Cornellà.

Això ha passat en el conjunt de l’àrea metropolitana. Ara tots som conscients que les alternatives econòmiques no passen per la indústria i sí per altres tipus d’activitats econòmiques més fragmentades. Les inversions que s’estan produint a la ciutat van en aquest camí.

Parlem de serveis, de tecnologia, d’intel·ligència artificial, de nous equipaments sanitaris; s’està construint l’hospital privat a la ciutat. Parlem d’una economia que està molt fragmentada en el sentit de moltes necessitats a cobrir i crec que això a les ciutats és innovador.

Vam començar a pensar en el Citilab com un element per tractar l’escletxa tecnològica. És un instrument al servei d’escoles, d’instituts, de la gent que vol millorar el seu currículum; és un servei, fins i tot, per a la memòria històrica de la ciutat, en el sentit més ampli. Com a ciutat hem sigut líders i continuem sent-ho en marcar una trajectòria tecnològica en polítiques de seguretat i convivència i en gestió d’equipaments.

En els últims anys ha arribat gent d’altres municipis que pensaven que venien a Cornellà com una condemna. I ara no ho canviarien mai. Han descobert una ciutat dinamitzada, amb moltes ofertes, molt comunitària i que no expulsa. Estem en un procés de transformació econòmica, territorial i social, i hem incorporat el concepte de progrés moral. És l’única forma d’identificar valors i de ser coherents amb aquests valors. I per això jo crec que necessitem dinamitzar la ciutat. Estem treballant en un nou projecte, que és que la ciutat tingui activitats lúdiques, culturals i esportives de les nou del matí a les nou del vespre tota la setmana. És una ciutat que té ara 14 sectors per transformar.

Sí. Cornellà no està esgotada, Cornellà està en marxa i és molt potent. Ha de tenir la capacitat de continuar aportant, però també captar un futur.

Les mancances ja no les tenim en el sentit de carrers sense asfaltar, per exemple, o deficiències a les voreres. Jo crec que el repte de la ciutat ara està molt relacionat amb la cohesió i la convivència i amb garantir la seguretat.

La percepció existirà sempre. Jo no vull parlar de percepció, vull parlar de seguretat. Fem una bona feina de política de seguretat, pretenem contreure les condicions d’una ciutat que pugui defensar el seu patrimoni i créixer a partir d’ell. Estar en una època de transformació està relacionat amb la defensa d’una ciutat metropolitana molt a prop de moltes realitats, importants, i estratègies, però amb vida pròpia. Jo parlo de reptes, i un repte seria millorar la renda de la gent. Això no està a les nostres mans, però sí que podem generar condicions formatives i de valor. I també convivència i seguretat. Hem de garantir que al carrer i a l’espai privat ningú pugui vandalitzar la nostra convivència.

Sempre serà problemàtic, perquè la conducta de la gent que va a les discoteques de la zona a les dotze de la nit és una i a les quatre de la matinada és una altra. Nosaltres continuem treballant-hi com el primer dia, no hem abandonat mai aquella zona, fins i tot l’hem reforçat amb nous recursos per evitar en la mesura del possible que es puguin produir violències masclistes. I hem fet coses importants en aquest sentit.

Això ara està de moda, però no sé quant de temps estarà de moda.

Per a mi, ho sento molt, de moda, perquè si mirem els anys 80, o 90 o 2000, dèiem el mateix.

És que és difícil. Quan parlo de moda no ho dic en un to pejoratiu, sinó que es col·loquen temes en l’agenda mediàtica i n’has de parlar. Nosaltres no hem deixat de fer habitatge, hem fet entre 400 i 500 pisos a cada mandat, de compra i de lloguer. Qui va deixar de fer política d’habitatge va ser la Generalitat, que ha perdut més de deu anys. I no hi ha hagut política d’estat. La política d’habitatge no és tan sols produir habitatge, és també veure què passa en l’espai que ja està construït. Des del punt de vista de recuperar habitatge de persones que no poden assumir allò que han heretat. Des del punt de vista de la rehabilitació. I en el tema de lloguer, com estimular un lloguer que no acabi amb l’economia del que està llogant. Construir és més complicat. Hem de fer habitatge digne. Nosaltres fem promocions on no se sap on són els pisos de lloguer social ni quants són els pisos de la gent que paga menys. Tenim un programa de més de 5.000 habitatges en els propers vuit anys.

Per això tenim 14 sectors de transformació. Per tenir serveis públics has de tenir habitants. Cornellà ha d’estar preparada per defensar els seus serveis públics. El nostre és un projecte perquè en deu anys tinguem una ciutat en què ningú pugui discutir la qualitat i la necessitat dels seus serveis públics.

Aquí hem pactat una transformació en política social i de creixement residencial i amb equipament. Una part serà de desenvolupament privat, però l’altra part serà pública.