Desmemòries

L’anomenada Transició espanyola es va edificar com a punt i a part –no pas final– de la dictadura, colgant les víctimes de la guerra i la repressió sota metres d’impunitat. Mig segle després, l’Estat espanyol continua sent el segon lloc del món amb més desapareguts, després de Cambotja: 150.000 persones sepultades indignament en vorals de carretera i camps de batalla. La major de les fosses continua sent el Valle de los Caídos. Un símbol més que evident de fins on ha estat capaç d’arribar la voluntat política dels dos grans partits espanyols a reparar aquesta infàmia

Rajoy va paralitzar l’obertura de fosses d’una tardana llei Zapatero del 2007. El proper 14 de juliol s’actualitzarà amb la llei de memòria democràtica, amb el suport de Bildu. L’aval de l’esquerra abertzale deixa un rastre democràtic evident: inclourà la vulneració dels drets humans fins al 1983. És a dir, fins a l’inici dels GAL. Casualitat que Felipe González hagi sortit en tromba a criticar la llei, clavant els arguments contraris del PP... Esquerra Republicana i Junts no veuen clar el suport a la llei, que consideren insuficient. Els republicans continuen negociant per avançar en una major reparació a les víctimes. Ja ho veurem, però és clar que la normativa suposa avenços significatius: la creació d’un banc d’ADN, l’establiment del deure de l’Estat en la recerca i les exhumacions, o la declaració d’il·legals de les sentències del franquisme. La llei s’harmonitza amb el dret internacional humanitari, però caldrà avaluar-ne els resultats d’aquí a uns anys. I per cert, com ho tenim allò d’impulsar una llei catalana de memòria?