Ric, guapo i gran jugador

“Perquè soc ric, perquè soc guapo i perquè soc un gran jugador les persones em tenen enveja. No hi ha una altra explicació.” Amb aquests arguments el futbolista Cristiano Ronaldo sostenia que un àrbitre havia actuat deliberadament en contra seva durant un partit contra el Dinamo de Zagreb. Termes similars s’estan emprant aquests dies per defensar que Laura Borràs s’ha de mantenir a la presidència del Parlament malgrat que l’article 25.4 del reglament de la cambra prevegi la suspensió de qualsevol diputat que estigui enjudiciat per un delicte de corrupció. El manifest que s’ha impulsat per defensar l’enrocament de la presidenta, sotasignat per diverses personalitats de l’entorn del seu partit, diu que la volen fer fora perquè “els repressors no poden suportar la cultura, la saviesa, la intel·ligència” i que “és així com els repressors no poden suportar la Laura Borràs”. Amb aquestes ressonàncies cristianoronaldesques, amanides amb el recordatori de la persecució judicial sistemàtica i ben real contra l’independentisme, es pretén tapar d’on ve tot l’enrenou: va ser arran d’una investigació dels Mossos d’Esquadra a un informàtic condemnat per tràfic de drogues i falsificació de moneda que es va destapar la presumpta adjudicació irregular de contractes públics a tal individu. Que, molt probablement, la judicatura espanyola estigui especialment contenta d’haver-se trobat aquesta llaminadura a casa d’un càrrec independentista no treu que l’objecte d’acusació en si no tingui res a veure ni amb el foment de la cultura catalana, ni amb l’alliberament del país. No sembla, doncs, que infringir el reglament del Parlament per interès particular i, de retruc, tensar el govern i la majoria independentista sigui gaire bona idea si és que realment es pensa en el bé comú, en la institució parlamentària i en la causa nacional que es diu defensar amb tanta vehemència.