D’aquelles neus, aquestes allaus

En plena onada de calor ve de gust parlar d’instants congelats i allaus posteriors, tot i que sigui de llibres. El confinament va congelar el món. Als que els agrada escriure ho van aprofitar i en l’últim any s’han generat fortes nevades de lletra que les editorials han entomat com han pogut, deixant desenes i desenes d’originals desatesos per falta de personal, de mercat..., de sentit. No tot és vàlid. Si ens posem una mica estrictes, ni tan sols ho seria del que es publica. S’ha presentat un pla nacional per fomentar el llibre i la lectura. Fantàstic. Però quan, com a professional, comences a remenar llistes de novetats editorials per a la tardor i t’adones de l’allau de llibres que hi haurà, et planteges fins on i fins quan resistiran les costures del sistema.