Interessos polítics

Malgrat que els experts posen en dubte que les campanyes per captar el vot en les eleccions cada cop obtenen pitjors resultats, crec que el missatge encara no ha arribat als polítics. Especialment als alcaldes i regidors, que són aquelles persones que cada quatre anys, o tres, depèn de com d’engreixada tinguin la maquinària electoral i les possibilitats de tornar a guanyar, es desperten de la letargia del càrrec i comencen a omplir l’agenda d’actes públics, com més públics millor, per fer-se un fart d’encaixar mans, recuperar promeses incomplertes i besar infants i iaies pels carrers.

És temps de reeditar butlletins municipals amb la feina feta, o mig feta, o directament sense fer però projectada, que sobre paper queda tot molt bonic; de reactivar en els mitjans locals les entrevistes o de multiplicar els actes festius i lúdics que sempre arrosseguen gent, especialment els convençuts que no perden ocasió de menjar i beure a preus populars. Dos anys de pandèmia no han donat gaire joc a les trobades populars dels partits i hi ha fam de multituds. És el cas del meu poble, on el govern local ha recuperat la revetlla del partit i fa una setmana que la brigada municipal i els treballadors de la neteja s’esforcen dia sí i dia també a deixar l’espai públic on es farà la festa en un nivell pràcticament d’excel·lència. Tant és així que han resolt en dos dies la construcció d’una rampa d’accés a la pista esportiva que feia anys que es reclamava i que ningú atenia. La proximitat amb la revetlla del partit ha estat pura coincidència i qui cregui que l’obra s’ha resolt per pur interès és que és molt mal pensat o té molt mala fe. El fet que governin en majoria absolutíssima i que a l’Ajuntament no hi hagi una oposició ordenada també hi ajuda.

En fi, queda menys per tornar a reviure els comicis que més haurien d’engrescar la ciutadania i que, malauradament, cada cop estan més lluny de captar el seu interès. La desafecció de la política es comença a gestar a casa.