El desastre de l’autopista

Hem estat anys i panys queixant-nos d’haver de pagar peatge per anar a Barcelona. Des de Girona, des de tota la demarcació, passant per l’interior o per la costa. Gratant-nos la butxaca quan tocava anar-hi força dies a la setmana i els horaris no et permetien agafar el tren. Ni el Regional ni el TAV, quan n’hi va haver. I ara contemplem estupefactes en què s’ha convertit aquella via ràpida en què havíem deixat milers i milers d’euros. Ara no paguem però no tenim autopista. Allò és un mar de camions perillós. Un accident et pot costar més d’una hora de cua. Comença a veure’s descuidat. I per sortir, especialment a la sortida sud de Girona, la de Salt, pots trobar quilòmetres de cua a la mateixa autopista. Que li preguntin a l’actual responsable de Carreteres de l’Estat què s’hi va trobar. És perillós. I fa ferir veure conductors que van a cent o a menys pel tercer carril o el quart. Cal fer-hi alguna cosa. És perillós i els accidents han augmentat. No ho van pensar els que sabien des de fa anys que els peatges s’acabaven? No veuen que les sortides de l’autopista, ara que han tret els peatges, han quedat mal arreglades i són perilloses? Què passarà amb el manteniment? Estan molt bé les terribles campanyes de conscienciació per evitar accidents que fa en Pere Navarro a Madrid i Trànsit a casa nostra, però que comencin evitant els perills a les nostres carreteres ells que poden. Conduir a l’autopista és ara mateix un perill. Alguns diuen que preferirien tornar a pagar. Jo no, massa que hem pagat. El que hem de fer és exigir que aquestes carreteres estatals estiguin ben asfaltades i que es busquin solucions a les cues. Que es miri de reduir (no sé com) el nombre de camions. No havien pensat en una eurovinyeta, un pagament tou? L’havien d’haver aplicat abans d’aixecar els peatges, perquè ara mateix circular-hi és un autèntic perill. I sí, ja sé que hi ha el tren per anar a Barcelona. També val per tornar de Barcelona a la resta del país. Però el tren no funciona bé. Que ho preguntin als milers de persones que el fan servir. Hi ha retards. Algunes condicions són directament dolentes. Els horaris, pitjors. A voltes no hi ha bitllets d’alta velocitat perquè no s’han recuperat les freqüències tot i ser l’única línia rendible d’alta velocitat. I llavors vas a Madrid o et parlen de Madrid i torna aquella profunda indignació. Ens tracten com a colònies. I ho permetem.