Assassinats sostenibles

Els senyors russos han inventat una bomba que mata com una bomba atòmica, però sense contaminar. El paio que va sortir a explicar-ne els detalls va dir que, quan aquesta bomba explota, “incinera tota matèria orgànica, amb l’efecte afegit d’una ona expansiva supersònica a una altíssima pressió”. “Tot el que es viu s’evapora literalment. La zona afectada recorda la superfície lunar, però sense contaminació química ni radioactiva”. Carai, quin detall més bonic. Tot desintegrat, però el no res que queda respira aire pur.

Però no cal que ens sorprenguem. Què esperàvem després d’eufemismes com dir-li “danys col·laterals” a l’assassinat indiscriminat de civils, de parir conceptes com la “guerra preventiva” o l’ús de termes com “bombes brutes” (ah, però n’hi ha de netes?) i “bales mortíferes” (es veu que hi ha bales que et toquen i et donen un bo de vida).

El que sorprèn és que a data d’avui els professionals de l’ecologisme encara no hagin protestat per aquest insult a la seva causa (avís: professional de l’ecologisme és una cosa i ecologista una altra de molt diferent; l’ecologista estima la natura i intenta preservar-la civilitzadament, el professional viu de dir que l’estima i ha convertit la seva professió en una secta dogmàtica i paranoide). Sí, insult, perquè s’han atrevit a usar la seva causa per una finalitat tan innoble com argumentar els beneficis d’una bomba.

Però, és clar, els professionals de l’ecologisme estan massa ocupats aquests dies fugint del descrèdit que els ve a sobre amb tot això dels biocombustibles. S’està instal·lant a la societat globalitzada la brama que aliments bàsics com el pa i la llet es posaran a preu d’hipoteca per culpa dels ecologistes. Canviar el petroli que tant contamina per combustibles nets fabricats amb components d’origen vegetal té un cost social que els professionals de l’ecologisme no han previst explicar de manera didàctica.

Estaven massa ocupats amb les seves tristes, petites i miserables guerres contra la seva pròpia ombra. Llàstima, perquè de tant en tant és bo conviure amb la realitat.